La tranquil·litat dels Jardins de la Maternitat

Antigament, alguns hospitals s’ubicaven en recintes envoltats per zones amb vegetació. Aquests jardins tenien l’objectiu de fer l’estada més agradable a les persones malaltes o a aquelles que devien desplaçar-se entre edificis d’un mateix complex.

El recinte modernista de la Maternitat (parada Pius XII – línies T1, T2 i T3), construït en diverses fases entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX (com el recinte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau) donava assistència mèdica a la població més vulnerable, infants abandonats o dones que donaven a llum en secret. De fet, el nom original era Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona, la qual va estar en actiu fins a la dècada dels 80 (tot i canviar el nom a Casa Provincial de Maternitat durant els anys 50).

Actualment, a banda de l’Hospital que hi ha en un dels pavellons, hi ha instal·lades diverses institucions, com l’Arxiu de la Diputació de Barcelona, ​​la Universitat Nacional d’Educació a Distància, un centre d’assistència primària o l’emissora COM Ràdio, entre d’altres. Però el que li confereix una personalitat especial és albergar un dels jardins més meravellosos de la ciutat, obert sempre al públic perquè tothom gaudeixi de l’espai.

Es tracta d’un racó de Barcelona amb una important riquesa en vegetació: 40 espècies diferents d’arbres incloent eucaliptus, moreres, oliveres, palmeres datileres, castanyers, o una magnòlia gegant de 12 metres d’alçada i 15 d’ample, considerada la més alta de la ciutat.

Però no només és un lloc ideal pels amants de la natura, l’espai també compta amb obres arquitectòniques espectaculars, com els cinc primers pavellons modernistes construïts a la zona sud (Travessera de les Corts) per l’arquitecte de la Diputació Camil Oliveres. En canvi, els últims pavellons, construïts a la zona nord (entre 1915 i 1942), són d’estil noucentista i racionalista. A l’interior del jardí, fent un passeig, es recomana descobrir totes les escultures vinculades amb figures religioses, com la Mare de Déu embarassada (1944), de Vicenç Navarro, Maternitat. Ajuda al desvalgut (1956), de Lluïsa Granero o Sor Antònia (1963), d’Antonio Sacramento.

Un cop finalitzada la visita, es pot continuar passejant pels pavellons Güell, a l’altra banda de l’Av. Diagonal (Av. Pedralbes, 7).

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *