Descobreix les fonts més emblemàtiques

Les fonts ornamentals o les fonts emblemàtiques d’aigua potable (per exemple, la Font de Canaletes) són peces artístiques que formen part de l’arquitectura urbanística, com qualsevol obra exhibida en un museu.

En els seus orígens, les fonts tenien un ús molt més pràctic, ja que la ciutadania no gaudia d’aigua corrent i havia d’omplir el càntir amb aigua de la font pública. Actualment, tenen una funció més aviat decorativa, i a gairebé cada barri resta alguna font amb importància artística o històrica.

Una de les més antigues i reconegudes internacionalment és la Font Màgica de Montjuïc, però existeixen més de 1500 fonts a l’àrea metropolitana, que en molts casos, són joies que val la pena visitar o conèixer amb motiu del Dia Mundial de l’Arquitectura celebrat aquesta setmana:

  • Conjunt del jardí del Palau Reial de Pedralbes (parada Palau Reial – línies T1, T2 i T3). Tot i albergar més de 10 fonts ornamentals, hi ha dues ben especials. Una d’elles és la Font d’Hèrcules (o font Gaudí), construïda per Gaudí l’any 1884, curiosament en un estil orientalista. Molt a prop, l’Estany de la Barana és una petita font amb dos brolladors tancats per una barana de ferro forjat.
  • Font del Nen Pescador, a l’av. Diagonal, 453 (parada Francesc Macià – línies T1, T2 i T3). Feta en bronze, aquesta escultura de 1947 és obra de Josep Manuel Benedicto. Va ser la primera font pública construïda a l’Eixample després de la Guerra Civil.
  • Font d’Anaïs Napoleó, a la pl. Anaïs Napoleó (parada Auditori | Teatre Nacional – línia T4). Per arribar-hi cal travessar el passatge d’accés als jardins interiors, on s’exhibeix la història de la primera dona fotògrafa.
  • Estany menorquí, a la pl. Francesc Macià. Al bell mig de la plaça, l’arquitecte Rubió i Tudurí va dissenyar l’any 1925 un llac amb forma de l’illa de Menorca, en referència al lloc on va néixer.
  • Font Dama del paraigua, al Parc de la Ciutadella (parada Ciutadella | Vila Olímpica – línia T4). Esculpida per Joan Roig Solé (malgrat que el disseny era de Josep Fontserè), decorava inicialment el recinte de l’Exposició Universal de l’any 1888. És una representació de la burgesia de l’època.
  • Font del Cobi, al parc del Port Olímpic (parada Ciutadella | Vila Olímpica – línia T4). Envoltada d’animals marins que fan de brollador, és una estàtua de bronze feta per Javier Mariscal. Està situada al centre d’un estany amb fons de trencadís.
  • Font del Cuento, al passeig de Comte Vilardaga (parada Sant Feliu | Consell Comarcal – línia T3). D’autor desconegut, és una font de pedra creada durant la urbanització del carrer, al segle XX. L’encercla un banc de pedra recobert amb trencadís de ceràmica.

Coneixes altres fonts emblemàtiques? A on són?

Foto: Canaan, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons

Share

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

“Tramvia Metropolità SA i Tramvia Metropolità del Besós SA l'informen que l seves dades seran tractades per a la publicació de comentaris als posts del bloc. Li recordem que té, entre altres, els drets d'accés, rectificació, supressió i oposició. Abans de contactar amb nosaltres, ha de llegir la informació sobre protecció de dades que es presenta en la política de privacitat.