Gaudí era un geni de capacitats extraordinàries per revolucionar l’arquitectura amb idees innovadores, que tant èxit han tingut des que l’any 1868 arribés a Barcelona. En aquella època la ciutat estava en plena transformació, en part, per l’enderrocament de les muralles cap a la segona meitat del segle XIX. La ciutat s’ampliava donant pas a diversos barris, com l’Eixample, ideat per Cerdà, que es convertia en residència de les famílies més benestants. Els edificis del barri havien d’expressar també la riquesa dels propietaris, essent l’ornamentació de les façanes modernistes un símbol d’opulència.
Aquests edificis encara perduren en l’actualitat i un magnífic exemple és el passeig de Gràcia. La Casa Amatller, la Casa Lleó Morera, la Casa Fuster… totes van ser construïdes per arquitectes de renom. I Gaudí no va ser menys, gràcies a la notorietat que ja tenia després de la construcció dels primers edificis, va deixar la seva petjada en un dels carrers més bonics de la ciutat.
Ara, l’exposició Gaudí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, mostra un artista molt diferent de la idea que es té: d’un home més aviat solitari, capficat en els seus projectes, a un geni gens aïllat ni incomprès per l’entorn. A través de més de 650 objectes de diferent mena, com plànols, fotografies, mobiliari, obres d’art i documents, es pretén descobrir una part desconeguda de l’artista.
També es podran apreciar per primer cop peces que encara no s’havien mostrat al públic, com un rebedor del pis principal de la Casa Milà, un bust de la Font d’Hèrcules dels jardins del Palau de Pedralbes, els guixos originals per modelar les escultures de la Sagrada Família o un tapís dels Jocs Florals de 1907.
L’entrada (14 € general i de franc els dissabtes a partir de les 15 h – cal reservar al web) inclou la visita a l’exposició i una audioguia amb la veu de l’actor Josep Maria Pou. Quan l’exposició tanqui les portes el 6 de març, viatjarà fins al Museu d’Orsay de París.
