L’origen del Museu de les Aigües

El Museu de les Aigües està situat al recinte de la Central de Cornellà, propietat d’Aigües de Barcelona (parada Les Aigües – línia T1 i T2). Aquest espai es va inaugurar l’any 1909 com a planta d’extracció d’aigua i bombeig, un cop potabilitzada. L’edifici principal que alberga el museu, és d’estil modernista, projectat per l’arquitecte Josep Amargós i Samarach. És aquí on es poden admirar les sales de màquines i d’electricitat, on exhibeixen la maquinària original que produïa energia necessària per a la captació d’aigua de l’aqüífer i les bombes que impulsaven l’aigua (pots fer una visita interactiva detallada des de casa).

Més de 100 anys després, el recinte continua en funcionament, unint el passat amb el present, ja que avui dia encara s’extrau aigua de l’aqüífer del Llobregat i s’emmagatzema l’aigua provinent de la potabilitzadora de Sant Joan Despí.

El primer pou d’extracció en funcionament va ser el Fives Lille, de l’any 1909. L’estructura d’aquestes instal·lacions poden arribar fins a 30 metres de profunditat de l’aqüífer, on es troba l’aigua de millor qualitat. Per la força centrífuga, ascendeix i s’envia a la potabilitzadora, on es tracta junt amb l’aigua del riu. Actualment subministren només el 10% de l’aigua a Barcelona i l’àrea metropolitana, però a mitjans del segle XX era del 87%. En la seva època, l’aigua s’impulsava cap a 2 dipòsits de Collserola situats a 100 i 300 metres. Sabries dir el nom de la carretera que portava fins als dipòsits? Efectivament, és la carretera de les Aigües. Un cop al dipòsit, la gravetat permetia fer arribar l’aigua a les aixetes amb suficient pressió.

El primer dipòsit tenia només una capacitat de 450 m3. Amb el pas del temps i el creixement de la població, es van construir d’altres amb més capacitat. El dipòsit circular, de l’any 1953 ja emmagatzemava 2 milions de litres, i l’actual, creat l’any 2003, té una capacitat de 15.000 metres cúbics. És d’accés restringit al públic, però el que sí que es pot observar, és la curiosa façana: feta amb escates d’alumini en constant moviment gràcies al vent, evocant el flux de l’aigua.

Des de tots els dipòsits situats arreu de l’àrea metropolitana de Barcelona s’impulsa l’aigua a les llars, culminant el seu viatge quan una persona obre l’aixeta.

Share

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

“Tramvia Metropolità SA i Tramvia Metropolità del Besós SA l'informen que l seves dades seran tractades per a la publicació de comentaris als posts del bloc. Li recordem que té, entre altres, els drets d'accés, rectificació, supressió i oposició. Abans de contactar amb nosaltres, ha de llegir la informació sobre protecció de dades que es presenta en la política de privacitat.