Caminar amb la mirada al cel o a terra ens garanteix en moltes ocasions gaudir d’un espectacle arquitectònic i històric. Aixecant el cap, edificis emblemàtics, si l’abaixem, els panots, alguns d’especial interès. De la mateixa manera, contemplant ambdós costats dels carrers també ens podem trobar altres joies, que a banda de ser valuoses per la funció sostenible del medi ambient, també ho són per la seva singularitat o antiguitat: els arbres d’interès local.
Aquests arbres específics es distingeixen de la resta per la ubicació d’una placa al peu, amb informació sobre l’espècie i l’edat de l’exemplar. Són arbres protegits de la seva eliminació o afectació, que es tracten de diferent manera amb revisions periòdiques i podes controlades amb l’objectiu de conservar l’estat original.
En total, 139 espècies catalogades (i algunes més sense catalogar) de mides, colors i olors diferents doten la ciutat de Barcelona d’un verd especial. Totes procedeixen tant de zones mediterrànies com subtropicals, ja que el clima moderat afavoreix el desenvolupament.
Els arbres que triomfen per la seva espectacularitat són la Bellaombra, situat al parc de la Ciutadella (parada Wellington – línia T4 de TRAM), convertint-se en el més gruixut amb un perímetre de 15 metres, i la Sequoia, al parc del Laberint d’Horta, de 28 metres d’altura.
La categoria dels arbres peculiars està reservada al Xiprer Calb (parc de la Ciutadella), que té la particularitat d’estar totalment adaptat al medi aquàtic del llac, oxigenant-se gràcies a les arrels que sobresurten de l’aigua.
Els arbres fruiters també tenen una forta presència. A la ciutat podem trobar alvocaters (trav. de les Corts, 202 – parada Maria Cristina, línies T1, T2 i T3), cirerers (c. Conrad Xalabarder, 2), figueres (av. Diagonal, 684 – parada Pius XII, línies T1, T2 i T3) i tarongers (pl. Ignasi Juliol, 4 – parada Sant Martí de Provençals, línies T5 i T6), que tot i donar fruits de forma regular, no són aptes per al consum.
L’acàcia de Constantinoble (c. Taulat – parada Selva de Mar, línia T4) destaca per les seves fulles de color rosat a l’estiu, essent el mes de juliol quan arriben al punt àlgid de floració. Es recomana visitar l’exemplar durant el dia, ja que les fulles es tanquen al capvespre.
A la ciutat hi ha altres exemplars que amb seguretat no són ni els més alts, ni els més vistosos, però tenen la satisfacció de ser els més antics. És el cas d’arbres centenaris com el Ginjoler (1857 – c. Arimon, 14), el Llentiscle (1894 – c. Sant Pere Claver, 13), el Garrofer (1907 – c. Olot, 15) i el Huingan (1916 – c. Joaquim Blume, 2).
Tots els exemplars d’interès local catalogats es poden consultar al web.
Coneixes algun altre arbre que destaqui d’entre la resta per la seva singularitat?
