Comença el maig, i amb ell un mes dedicat a Europa, especialment el 9 de maig, quan se celebra el Dia de la pau i la unitat d’Europa. I aquesta unitat es pot veure reflectida en l’ús del tramvia com a mitjà de connectivitat urbana, ja que forma part de la tradició europea. De fet, és un sistema integrat en la mobilitat dels centres de ciutats de primer ordre com ara Viena, Múnic, Manchester, Berlín, Frankfurt, Milà, Roma, Praga, Amsterdam, Budapest, Zúric, Oslo, Dublín i Barcelona, entre altres grans urbs. Nosaltres aprofitem aquesta commemoració del Dia europeu per explicar-te la història dels tramvies al continent, així com també algunes de les principals curiositats sobre aquest mitjà de transport.
En total són 32 els països europeus que, actualment, compten amb una xarxa (o més) de tramvia en funcionament. Alemanya és el país que en té més, un total de 53 xarxes. La segueix en el podi França, amb 28, i en tercera posició hi ha Espanya, que disposa de 14 xarxes diferents. De fet, el tramvia sempre ha estat un mitjà de transport molt popular el nostre continent, sobretot a l’Europa Central i a l’Europa de l’Est, en particular als països que eren més afins a l’antic règim soviètic com ara Rússia, la República Txeca o Romania.
El tramvia va agafar molt protagonisme a principis del segle passat arreu d’Europa, malgrat que, a la zona occidental per l’impuls que va agafar el món de l’enginyeria automobilista després de la Segona Guerra Mundial, la presència del tramvia va anar disminuint progressivament als països de caràcter més europeistes. També va anar perdent pistonada perquè, en molts casos, es considerava que, estèticament, el tramvia no era un vehicle elegant ni tenia encant…
Xarxes que marxen i tornen
Espanya no va ser una excepció i, a mitjans dels anys 70 del segle passat, es van anar desmantellant les principals xarxes de tramvies de ciutats com ara Madrid, Barcelona, Sevilla o Granada. El cas de les dues primeres, per sort, va retornar anys més tard. En aquells moments, moltes de les línies de tramvia es van veure substituïdes pel servei d’autobús, ja que per a la circulació d’aquests vehicles no eren necessaris els raïls per moure’s i podien canviar les rutes lliurement i amb facilitat.
Malgrat tot, actualment, hi ha molts països d’Europa on el tramvia continua sent un element molt important en el dia a dia de la mobilitat dels ciutadans. De fet, en les grans àrees metropolitanes d’Amsterdam, Budapest o Viena, el tramvia és utilitzat diàriament per milers de persones com a alternativa a la massificació del trànsit. Cal dir que són ciutats que ja fa anys que disposen d’aquest servei de mobilitat, i que el trànsit de la ciutat està perfectament adaptat a la presència dels tramvies.
En ciutats com Amsterdam, Estocolm i Lisboa s’hi troben els tramvies més històrics del continent. En alguns casos, els seus vagons s’han restaurat meticulosament i avui en dia operen com atraccions turístiques. Les línies portugueses sempre han estat unes de les més fotografiades, sobretot per la seva bellesa feta a l’antiga, en especial les de Porto (1895), Lisboa (1901) i Sintra (1904).
Seguidament, et presentem alguns dels trets més curiosos de les xarxes de tramvies europeus:
- A la costa belga s’hi troba la línia de tramvia més llarga del món, conegut com a De Kusttram (‘tramvia de la costa’), amb un total de 67 quilòmetres.
- París va ser la primera ciutat que va adoptar el tramvia en el seu engranatge, el 1855.
- Amsterdam és la ciutat que té una xarxa més àmplia, amb 16 línies i un total de 490 estacions.
- Sarajevo va ser la primera ciutat a tenir un tramvia elèctric circulant nit i dia.
- I com ja deus saber, el TRAM, aquest mes d’abril, ha bufat les espelmes pels vint anys de servei a la regió metropolitana de Barcelona. Llarga vida al tramvia!
