Andy Warhol va ser un dels artistes referents del pop art (art popular), moviment sorgit a mitjans del segle XX, que consisteix a concebre l’art com crítica del consumisme. Així, objectes comuns que eren quotidians en el dia a dia de la societat, com la llauna de sopes Campbell’s, eren convertits en peces d’art. Roy Lichtenstein o Keith Haring són altres artistes molt reconeguts en aquest àmbit, i, probablement no tan conegudes, però sí que van gaudir de prou èxit, eren les artistes Marisol Escobar (de la qual es deia que va arribar a eclipsar Warhol), Evelyne Axell o Pauline Boty (fundadora del moviment a Regne Unit).
I és que qualsevol objecte, per petit o habitual que sigui, pot convertir-se en una peça d’art. Pot ser una cadira (com la cadira Barcelona, creada per Lilly Reich amb la col·laboració de Mies van der Rohe per a l’Exposició Universal de 1929), un vestit, una làmpada… són peces habitualment comunes que poden tenir un gran valor.
Objectes comuns. Històries locals, debats globals és una exposició permanent que des de finals d’any s’ha instal·lat al Museu del Disseny, per dinamitzar i donar a conèixer en profunditat la col·lecció pròpia del museu. És, de fet, una reformulació de les peces que ja s’exhibien, amb la incorporació d’aproximadament 100 peces noves en un espai més accessible situat a la planta baixa (i entrada) del museu. En total, conformen la col·lecció 274 peces i 34 documents originals que representen la societat i formen part de la memòria col·lectiva.
D’entre les peces destacades hi ha dissenys catalans com ara la cadira Butterfly, les setrilleres Marquina, el pal de fregar, l’espremedora Citromatic, la motocicleta Impala, la torxa olímpica o un llum de taula creat amb una bossa de la botiga Vinçon.
Per arribar al Museu del Disseny has de baixar a la parada Glòries (línies T4, T5 i T6). L’entrada general té un import de 6 € (4 € l’entrada reduïda) excepte els diumenges de 15 a 20 h, el primer diumenge de mes i algunes festivitats, que és de franc.
