Els Quarterons Garriga i Roca són un conjunt de plànols de Barcelona, creats a la segona meitat del segle XIX per l’arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca. Es tracta de la representació cartogràfica més precisa i detallada de la ciutat que existia fins aquell moment.
Els originals es poden trobar a escala 1:250 a l’Arxiu Històric de Barcelona (físicament ocupen un espai de 50 metres quadrats). També, es pot accedir al catàleg complet digital, a través de la plataforma Barcelona, darrera mirada.
Els Quarterons són els primers plànols dissenyats amb el sistema mètric decimal que utilitzem en l’actualitat. Per a elaborar-los amb gran detall, van necessitar aparells de mesura i un equip de mestres d’obra que mesuraven en persona, tots els indrets de la ciutat. Durant el dia, entraven als habitatges per mesurar els patis interns. De nit, els carrers per així evitar els vianants. A continuació, cartògrafs i delineants reproduïen tot de forma manual: carrers, places, patis, jardins, fonts, i, fins i tot, les plantes detallades dels principals edificis públics o religiosos de la ciutat, com per exemple, el Museu de Química (al quarteró 5).
Mitjançant una presentació-documental multimèdia, historiadors i experts en urbanisme, relaten, per una banda, com es vivia als segles XIX i XX i per l’altra, l’objectiu del projecte: reformar la ciutat i expandir-la més enllà de les muralles, a causa de l’augment de població i la necessitat de convertir Barcelona en un gran centre industrial i logístic. Es va fer d’una manera estudiada i seguint una planificació molt coneguda: el Pla Cerdà. La Barcelona de l’any 1860 va passar llavors a denominar-se Ciutat Vella.
En el plànol interactiu podem comparar el traçat de l’època amb l’actual i veure com han canviat els noms dels carrers. Per exemple, la rambla del Raval era el carrer de San Gerónimo, i el Carrer Nou de la Rambla, era el carrer Conde del Asalto.
També podem escollir d’entre els diferents quarterons per observar de prop més detalls. Al quarteró 58 es veu el mercat de Sant Josep i Santa Caterina. Al número 93, el Teatre del Liceu, i al número 116, la Plaça Reial. Com a curiositat, tots ocupen els solars d’antics monestirs o convents, cremats l’any 1835 en una revolta popular.
Analitzant el plànol, sabríeu trobar la Via Laietana? Quin nom tenia anteriorment?
