Qui ha fet esport alguna vegada, i sobretot, qui el practica assíduament, ha somiat de participar en unes Olimpíades. Fins i tot, ha somiat a guanyar alguna medalla, pujar al podi i saludar a tothom entre els aplaudiments. Doncs ara, l’últim diumenge de cada mes, podem fer aquest somni una mica més real: practicant atletisme a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, per a sentir-nos com aquells atletes de les olimpíades del 92.
Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona amb la Federació Catalana d’Atletisme se celebra la iniciativa “Vine a córrer a l’Estadi” que permet per primera vegada obrir la pista de l’Estadi per a tots els públics.
L’activitat començarà a les 10 del matí amb un escalfament inicial dirigit per monitors especialitzats. A continuació, les persones que vulguin practicar atletisme es distribuiran a les pistes de 100, 400 i 1000 metres llisos. Qui prefereixi caminar o fer marxa, també hi haurà pistes disponibles per fer esport de manera lliure i adaptada a qualsevol nivell.
La pista d’atletisme també obrirà les seves portes per al macro entrenament de la cursa de la Mercè, el dissabte 7 de setembre a les 9.30 hores. Així, aquest diumenge ja podem començar a posar-nos en forma per a participar en la cursa!
L’Estadi Olímpic es va construir l’any 1927 per a l’Exposició Universal. Per la seva capacitat (60.000 persones) va ser considerat com el segon estadi més gran del món. Però durant els anys següents va patir una forta degradació, i no va ser fins a la dècada dels 80 que va ser reconstruït per albergar els Jocs Olímpics. D’aquella remodelació es va extreure pedra de la muntanya de Montjuïc, que es va aprofitar (com a exemple de reutilització sostenible de recursos naturals) per a construir el temple de la Sagrada Família.
L’any 1992 va ser doncs, escenari de les cerimònies d’obertura i clausura dels Jocs Olímpics i de les proves d’atletisme. El peveter, que encara es conserva, és un dels símbols més icònics de l’Estadi. Per encendre el peveter, l’arquer Antonio Rebollo va dirigir amb molta punteria una fletxa amb foc olímpic a la seva punta. Va ser un moment emocionant retransmès a tot el món, tot i que en realitat va ser un muntatge molt ben executat i la flama es va encendre de manera automàtica.
Però pst! No ho digueu a ningú, és un secret…
