El 16 de gener, els amants de la gastronomia celebren el Dia Mundial de la Croqueta, un homenatge a un plat que ha conquerit paladars arreu del món. Aquest dia és l’excusa perfecta per redescobrir la història i la versatilitat d’aquesta petita delícia cruixent.
L’origen de la croqueta es remunta al segle XVII a França, on la paraula croquette prové del verb croquer, és a dir ‘cruixir’. Tot i que la llegenda, popular, assegura que no va ser fins al segle XIX que el gran xef Antonin Carême, pioner de l’haute cuisine francesa, va preparar una beixamel arrebossada, que va denominar croquettes à la royale. Sigui com sigui, les croquetes, inicialment, eren considerades un menjar sofisticat reservat a la noblesa. Amb el temps, aquesta preparació es va expandir per Europa, adaptant-se als ingredients i tradicions locals de cada regió.
Una tapa imprescindible
I de fet, va ser a Catalunya i a tot l’Estat espanyol, on la recepta ha assolit el seu gran auge. La croqueta ha esdevingut molt més que un simple aperitiu, ja que forma part de la cultura culinària familiar, associada sovint a la cuina d’aprofitament, perquè permet reutilitzar ingredients sobrants com carn d’olla, pollastre, pernil o restes de peix. Una bona croqueta destaca pel seu farcit cremós, embolcallat per una capa cruixent que es forma en fregir-la després de passar-la per ou i pa ratllat.
En l’actualitat, les croquetes han evolucionat fins a convertir-se en un plat creatiu i gurmet. Els xefs de renom innoven amb receptes que incorporen ingredients tan sorprenents com bolets, formatges curats, marisc o, fins i tot, opcions veganes.
Delícies casolanes
Celebrar el Dia Mundial de la Croqueta és una oportunitat per compartir aquest plaer amb amics i família. Si ets un apassionat de la cuina, atreveix-te a preparar les teves pròpies croquetes a casa i, el 16 de gener, alça la forquilla i brinda per aquestes delícies arrebossades, una autèntica obra d’art de la gastronomia que mai passa de moda!
Si vols començar a practicar i no tens la recepta de l’àvia, nosaltres t’oferim una proposta tradicional de la recepta de croquetes de pernil, segons el Corpus de la Cuina Catalana. A partir d’aquí, deixa volar la teva imaginació i fes-les de mil i un sabors. I, si vols saber on comprar els ingredients més bons, recupera el nostre article dels mercats de proximitat als quals pots arribar des d’alguna parada de tota la xarxa de TRAM, entre els quals trobaràs mercats com aquests que et proposem:
- Mercat Municipal de Marsans. Pl. de Lluís Marsans i Peix, de Cornellà de Llobregat (Ignasi Iglésias, T1 i T2). Des de 1960, és un dels mercats municipals de la població, en concret al barri de la Gavarra, on trobar producte fresc i de proximitat.
- Mercat de Sant Adrià de Besòs. Pl. del Mercat (Encants de Sant Adrià, T5). En aquest espai, trobaràs una àmplia proposta en alimentació fresca i restauració.
- Mercat de Pagès del Parc Agrari del Baix Llobregat. Pl. de la Torre del Parc de Torreblanca, de Sant Joan Despí (Torreblanca, T3). Un espai de trobada entre els pagesos del Parc Agrari i els consumidors, on comprar directament a pagès fruites i hortalisses de proximitat i/o de producció ecològica. Cada diumenge de 10.30 a 14 h.
I, un cop tinguis tots els ingredients, és hora de posar-se a la cuina i preparar unes croquetes per llepar-se els dits!
Croquetes de pernil
Ingredients:
- 250 g de pernil salat tallat a dauets
- 200 g de ceba trinxada fina
- 120 g de mantega
- 120 g de farina
- 1 l de llet
- Pebre negre
- Nou moscada
- Sal
Per a l’arrebossat: - Ou batut
- Pa ratllat
- Farina
Preparació:
- Sofregiu la ceba amb la mantega en una cassola fins que sigui tova, afegiu-hi la farina i deixeu-la coure una estona, remenant de tant en tant.
- Tireu-hi la llet bullent amb la sal, el pebre i la nou moscada, remeneu-ho, afegiu-hi el pernil i deixeu coure la massa uns 10 minuts més.
- Aboqueu la massa a una plata i deixeu-la refredar a la nevera.
- Amb la massa freda feu croquetes i passeu-les per farina, ou batut i pa ratllat.
- Fregiu-les en oli calent i abundant. Heu de procurar que quedin cruixents per fora, però meloses per dins.
