La Setmana Santa és una de les festivitats més especials de l’any. Tot just comença la primavera, ens retrobem amb el bon temps i tornem a gaudir de l’aire lliure, del floriment dels ametllers i del ressorgiment de les flors de colors… I també són dates clau per degustar un dels pastissos més emblemàtics i estimats pels petits de la casa, la mona de Pasqua.
Aquestes postres tradicionals són molt populars a casa nostra, tot i que tant la forma com elaboració sovint és motiu de debat: n’hi ha que la fan amb pa de pessic, altres la decoren amb figures de xocolata o amb plomes… i, fins i tot, hi ha diversos un concurs anual per determinar quina és la mona de Pasqua de l’any. Consulta les guanyadores d’aquest any en aquest enllaç.
Segur que ja ho saps gairebé tot sobre aquest dolç, però t’expliquem algunes novetats i curiositats per anar fent boca fins al moment de menjar la teva mona de Pasqua!
- El Gremi de Pastisseria de Barcelona preveu que enguany es vendran unes 700.000 mones artesanes, el que suposa igualar i, fins i tot superar, les xifres de l’any passat. Es calcula també que prop d’un 40% de les vendes són mones (elaboracions) de xocolata, mentre que el 60% restant són pastissos.
- El Gremi en col·laboració amb la Universitat de Barcelona té en marxa el projecte la Mona de Ciència, quefusiona la cultura popular i les tradicions amb el foment de la ciència amb una nena com a protagonista. La Mia, cada any, es presenta en forma de figura de xocolata per despertar vocacions científiques entre els més petits. Enguany és una biòloga de xocolata blanca!
- I, una mica d’història: la mona de Pasqua més tradicional és la de massa de brioix ensucrat, de forma arrodonida, com un tortell, i amb ous durs. La recepta més antiga que es coneix data del segle XV i no portava gens ni mica de xocolata! La presència de xocolata a la mona és una incorporació introduïda a Barcelona entorn del 1930 pel pastisser Lluís Santapau que va començar a guarnir el pastís amb figures d’aquest producte.
- L’origen de la mona no és clar, ja que hi ha fonts que apunten que prové del món àrab, i d’altres que es tracta d’un element festiu que ens ha arribat de l’antiga Grècia. És un dolç que es menja principalment als països catalans. A la comunitat murciana, hi tenen la seva versió particular basada en la mona original. La tradició dicta que el padrí ha de ser qui regali la mona al fillol.
- Des de sempre, els ous (durs o de xocolata) són el complement número u de qualsevol mona, ja que s’associa a l’arribada de la primavera i, per aquest mateix motiu, moltes d’elles estan complementades amb plomes de colors. Per això, també n’hi ha moltes que les adornen amb conills i animalons, simbolitzant la finalització del període d’hibernació.
- El pastís ha d’incorporar el mateix nombre d’ous que anys que té l’infant que la rep. En principi, el màxim en són dotze, edat en què els padrins deixen de portar la mona als fillols. I l’ou no és sols un ingredient més per menjar-se, sinó que s’ha de trencar amb el cap per tenir bona sort!
- Els últims anys, la mona ha estat adoptada per diverses temàtiques, sobretot relacionades amb sèries de televisió i dibuixos per als més petits. Enguany, es preveu que les més demanades tinguin relació amb el Barça, els personatges de Disney, la Barbier -per l’èxit de la pel·lícula- Harry Potter i videojocs.
Així que ja ho saps, si a la taula del dinar del Pasqua vols sorprendre a la teva família només cal que expliquis alguna d’aquestes curiositats, segur que triomfaràs. Bones festes!
