Cambrer, cambrera, posi’m un Deu si us plau! Aquesta frase era molt pronunciada durant els segles XIX i XX quan els ciutadans de Barcelona demanaven un anís. L’anís Carabanchel era un dels licors que comercialitzava i distribuïa la família Deu: Josep Deu i Estaco, el fill Josep Deu i Mata i els seus hereus.
A mitjan segle XIX s’iniciava la urbanització d’una part del barri de les Corts, la zona anomenada les Corts Noves. Les terres eren propietat de les famílies Cuyàs, Gelabert i Closas, i una de les primeres infraestructures va ser la parròquia de Santa Maria del Remei (ara Santa Maria de les Corts), a la plaça Concòrdia. Casualment, va ser en aquell mateix punt geogràfic on la família Deu va decidir construir com a domicili familiar un palauet d’estil neogòtic. Els elements més distingits serien la tribuna amb materials de ferro i vidre, les golfes al segon pis, la torre-mirador a la coberta, i el paviment del pati amb mosaics d’estil grec o romà clàssic.
Els primers anys la família vivia i treballava al palauet, però a mesura que van aconseguir l’èxit, els tallers i magatzems es van traslladar a edificis propers. Tenia tan bona reputació que s’exportaven botes de vi a les colònies americanes i altres localitats d’Espanya. Quan a causa del transport es produïen grans embussos als carrers de les Corts, el veïnat exclamava: s’ha armat una de cal Deu!, una expressió que continua ben viva avui dia.
El negoci va perdurar fins a l’any 1929, però la família Deu va continuar vivint en el palauet. L’any 1984 va ser l’últim a ser habitat, moment que va aprofitar l’Ajuntament per adquirir la propietat i destinar-la a espai cultural i social. L’any 1986 s’inaugurava oficialment el Centre Cívic Can Deu (parada Numància – línies T1, T2 i T3), l’espai de referència en participació ciutadana i cohesió social del barri. Actualment, a banda d’activitats com ara tallers, cursos i exposicions, el centre destaca en propostes musicals, i, en concret, en el jazz en qualsevol de les seves formes.
El Dijous Jazz és un cicle de concerts estiuencs celebrats al jardí-terrassa del centre cívic, una altra de les joies d’aquest palauet. Cada dia de la setmana obre les portes aquest espai màgic per prendre un refresc, satisfer l’estómac i descansar en un ambient tranquil gaudint de bona música.
Si t’agrada tocar el piano, a la cafeteria en trobaràs un que està desitjant reproduir les millors melodies. .
