Sabies que els antics tramvies de Barcelona van estar en funcionament durant gairebé 100 anys? En concret, durant 99 anys, 3 mesos i 8 dies. El 27 de juny de 1872 un tramvia amb tracció animal feia el primer servei entre el Pla de la Boqueria i la plaça Lesseps.
La seva desaparició va estar condicionada, principalment, per dos factors. El primer, una època de prosperitat econòmica que propiciava l’adquisició de vehicles privats. El segon, la necessitat de potenciar Barcelona com a ciutat moderna. Això implicava donar prioritat a l’autobús, un transport que circulava amb combustible fàcil d’aconseguir en aquella època. Així doncs, els carrers s’adaptaven cada cop més a aquests mitjans i el tramvia, que va expandir-se per darrer cop l’any 1965 amb combois procedents de Washington, començava a ser substituït per autobusos.
Aquests autobusos normalment feien el mateix recorregut, com és el cas de la línia 50. El 1970 feia l’últim viatge, que costava 3 pessetes com a tramvia, i l’endemà, ja convertit en autobús, ho feia amb un import de 4 pessetes. Circulava des del carrer Vilamarí fins a la Via Júlia.
La nit del 18 de març de 1971 van circular les dues últimes línies de tramvia:
- Línia 49: Drassanes-Horta. Recorria el passeig de Sant Joan, el carrer Mallorca, continuava pel passeig Maragall i arribava a la plaça Eivissa. Es va crear el 1955 i feia l’horari de 5.30 h a 22 h. Aquesta línia no va ser substituïda per cap autobús.
- Línia 51: Drassanes-Via Júlia. Va entrar en funcionament el 1880, però no va ser fins a l’any 1912 que se li va atorgar aquesta numeració. Durant gairebé cent anys, curiosament, va canviar el recorregut diverses vegades. Entre el 1945 i 1954 sortia des de la plaça Catalunya i arribava fins a Sant Andreu. Des del 1956 i fins a l’any 1961 circulava entre pl. Tetuan i Collblanc. El 1966 i durant dos anys, entre pl. Tetuan i el barri del Besòs.
L’últim viatge dels tramvies va ser un esdeveniment molt popular. Cada comboi era acompanyat per una rua de vehicles històrics i per centenars de persones que volien acomiadar-se, fins al punt d’endur-se’n seients, rètols i fins i tot bombetes d’alguns dels tramvies.
Amb el pas del temps es va considerar la recuperació del tramvia elèctric. L’any 2004 es feia realitat, la tornada del tramvia significava modernització i el Tram deixava enrere les incomoditats dels antics tramvies: ara és modern, més ràpid, més segur i utilitza energia 100% verda.
