Història de les figures festives a l’exposició del Poblenou

Els gegants, sempre acompanyats dels capgrossos, són una de les actuacions més tradicionals i amb més història de qualsevol Festa Major. Després de cada espectacle, les figures més importants solen restar visibles a l’entrada d’alguna entitat. Però de vegades, com és el cas de les figures festives del Poblenou, tenen una exposició pròpia que dóna la benvinguda a tothom. En aquest espai es pot conèixer la història de tots els personatges (gegants, capgrossos, animals) utilitzats a les festes, però també, es pot descobrir d’on prové aquesta tradició.

L’origen se situa als segles XIV i XV quan s’utilitzaven figures mitològiques, fantàstiques o religioses durant els entremesos teatrals de les celebracions. Més endavant, es va estendre a la celebració del Corpus Christi, on les peces teatrals representaven algun passatge bíblic.

Durant el segle XIX aquesta pràctica va quedar en desús. Amb el pas del temps, i ja en el segle XX, va ressorgir com a identitat de cada poble o ciutat. Ara bé, aquells indrets on no s’havien conservat els gegants, en van crear de nous, com el Poblenou.

Les figures més antigues d’aquesta col·lecció consten dels anys 50. Són els gegants Bernat i Maria (en honor a dues parròquies del barri) de 3,8 metres d’alçada i gairebé 50 quilos. Per a crear les figures, el primer pas és modelar-les en fang amb motlles de guix. A continuació, el fang es recobreix amb cartró pedra i s’estuca amb escaiola per fixar els colors. Un cop s’asseca el material, s’extreu el fang de dins i es col·loca un cavallet de fusta.

Però qui va crear el Bernat i la Maria? Doncs una de les botigues més antigues i entranyables de Barcelona: la botiga El Ingenio (c. d’en Rauric, 6), responsable de la majoria de figures de l’època.

La resta de figures del Poblenou es van crear als anys 90, representant personatges i escenes reals del barri. Per exemple, el Lloro del 36 va viure durant molts anys a “La Licoreria del Taulat”, al carrer Taulat. L’anècdota explica que el tramvia 36 feia el canvi de sentit en aquell mateix punt, i el lloro va aprendre a imitar el so del xiulet quan el tramvia es posava en marxa. Així, el lloro confonia sempre als passatgers, que pensaven que el comboi sortia immediatament.

L’exposició es pot visitar de dilluns a divendres de 17.30 h a 21.00 h al Centre d’Imatgeria Festiva de Sant Martí – Can Saladrigas (parada Pere IV – línia T4 de TRAM).

Share

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *