Art al TRAM és un projecte que utilitza l’art per revitalitzar espais de pas i convertir-los en llocs més amigables, així com per generar experiències úniques per al passatge i el personal de TRAM.
Mur0ne – Cornellà Centre
El projecte es va iniciar l’any 2020 amb l’actuació d’Iker Muro, Mur0ne, primer artista seleccionat per pintar els 1.635m2 entre les dues parets de l’interior de la parada de Cornellà Centre de la xarxa Trambaix a Cornellà de Llobregat.
La proposta de MurOne representa la multiculturalitat i diversitat de les persones usuàries del tramvia a través d’un joc de perfils de cares que s’entrecreuen i que generen sensació de moviment.
Abans d’iniciar el mural, TRAM va executar una important remodelació de la il·luminació de l’intercanviador de Cornellà Centre amb l’objectiu d’homogeneïtzar la il·luminació, de millorar la visibilitat de l’obra de MurOne i de reduir el consum energètic ja que es van canviar els llums per leds de baix consum.
Amaia Arrazola – Besòs
El juny de 2021, Amaia Arrazola va ser l’encarregada de realitzar l’obra mural de les parets de l’interior de la parada Besòs, un total de 630m2. En un costat, es plasmen els diferents valors de TRAM a través de personatges diversos amb actituds igualitàries, sostenibles i inclusives. Mentre que a l’altre costat l’artista opta per difondre diferents espècies locals d’ocells que es poden trobar al voltant de la mateixa parada.
La intervenció d’Amaia Arrazola és un homenatge a la ciutat metropolitana, moderna, globalitzada, connectada i inclusiva que no dona l’esquena al medi ambient. També representa la diversitat de persones usuàries que fan ús del transport públic i connecta l’exterior amb l’interior de l’estació.
Javirroyo – Disseny Hub (efímera)
Després d’actuar en parades de les dues xarxes de TRAM, Art al TRAM va fer un gir per conquerir nous espais amb la tercera intervenció a càrrec de l’il·lustrador Javier Royo, Javirroyo.
El dibuixant aragonès instal·lat a Barcelona va omplir un mur de l’exposició ‘Banksy. The art of protest’ al Disseny Hub Barcelona. Ho va fer amb els seus personatges característics, combatius i de línies simples per explicar el lligam que manté Art al TRAM amb el grafiter mundialment reconegut Banksy, que dedica el seu art a la reivindicació, la crítica social i la lluita contra les desigualtats.
Royo va repartir les seves obres sarcàstiques al llarg de tot el mur d’entrada i sortida de l’exposició, tot compartint espai amb fotografies i vídeos de les intervencions anteriors aprofitant així un entorn cultural per explicar el projecte a un públic afí.
Perrine Honoré
La segona intervenció més enllà de les instal·lacions ferroviàries i quarta d’Art al TRAM s’ha executat a l’oficina que TRAM te a Barcelona de la mà de l’artista francesa Perrine Honoré.
A les parets d’aquestes oficines trobem l’evocació d’un viatge sensorial en tramvia, que travessa diferents punts de la Regió Metropolitana i paisatges mediterranis.
El llenguatge visual abstracte i alegre vol fomentar la interpretació individual de cada espectador, que fa el seu propi recorregut a través de la línia negra que travessa tots els murs.
Elisa Capdevila – Sant Martí de Provençals
L’artista barcelonina Elisa Capdevila ha representat diverses persones usuàries del tramvia amb els seus diferents cossos, estils de vida, ètnies, edats i tarannàs. L’obra mural homenatja la ciutadania, alhora que convida a badar i observar en una zona de pas.
En una de les parets, els personatges de fins a 3 metres d’alçada formen un collage d’escenes amb persones descansant, llegint, passejant el gos, rient, etc. A l’altra banda, l’obra juga amb les finestres com si fossin vitrines on s’exposen objectes que es poden relacionar o no amb els personatges de davant, com si fos un joc.
Més sobre aquesta obra aquí
Kenor – Espronceda
La darrera parada semisoterrada de l’Art al TRAM la firma l’artista Kenor. A Espronceda ha treballat en la combinació de tres idees clau: connexió, moviment i deformació de les imatges. El resultat final és una gran obra mural on s’hi mostren sons, moviments i ritmes de la vida urbana.
En una banda de la paret, la composició basada en un entrellaçat de línies pretén ser l’element connector entre les persones durant l’espera a la parada, convidant-les a creuar-se i conèixer-se. A l’altra banda, l’obra juga amb formes calidoscòpiques per presentar i observar un univers ple de possibilitats.
