El Cànem era el nom popular de la fàbrica fundada pels germans Bartolomé i Carles Godó (fundadors també del diari La Vanguardia), dedicada a la fabricació de filats i teixits de jute, cànem i lli, utilitzats principalment per a l’obtenció de sacs o cordes.
Va ser construïda el 1882 en plena revolució industrial que va mecanitzar el sector tèxtil i siderúrgic, gràcies a la introducció de la màquina de vapor i la maquinària de ferro colat. La primera fàbrica que va utilitzar aquesta maquinària a Catalunya va ser la Fàbrica Bonaplata (ubicada a l’actual carrer Tallers) l’any 1832, dedicada a la producció de filats, teixits i estampats. Fins aleshores la indústria era principalment manufactures de petits tallers amb màquines de filar, telers i taules d’estampació.
Així doncs, Barcelona va patir una transformació molt positiva en aquelles zones on es concentraven la majoria de les fàbriques. Una d’aquestes zones va ser el Poblenou, que al segle XIX es va convertir en el nucli industrial de la ciutat per la proximitat al mar (que li facilitava l’obtenció d’aigua) i el baix preu del terreny.
Al carrer de la Llacuna, entre els carrers de Ramon Turró i del Doctor Trueta es trobava la fàbrica de dues plantes el Cànem, l’única a Espanya que treballava el jute. Donava feina a dues mil obreres, ja que majoritàriament eren dones i nens que treballaven en unes condicions molt dures, des de primeres hores del matí fins ben entrada la tarda. El polsim del cànem que treballaven feia una forta olor que, a banda de ser poc saludable, s’impregnava a la roba de les treballadores.
Universitat de Barcelona i Centre de Recerca Polis)
Com a curiositat les treballadores s’anomenaven “xinxes” doncs tenien el temps just per a esmorzar, per la qual cosa sortien totes juntes i amb presses per tornar. A la rambla del Poblenou, a l’altura del carrer Llull, podem trobar una placa a terra en memòria d’aquestes treballadores i les dures condicions al Cànem. La fàbrica però, va tenir més història, ja que un cop acabada la Guerra Civil i fins a l’any 1942 es va convertir en un centre penitenciari provisional per homes.
Actualment bona part de la fàbrica s’ha enderrocat per donar pas a un edifici d’habitatges i un hotel. Però encara resta una part que s’ha reformat tot mantenint l’estructura de la façana original. Es troba al carrer Llacuna, cantonada amb Doctor Trueta (parada de TRAM Pere IV – línia T4) i ens dóna una bona idea de la magnitud de la fàbrica, que gairebé ocupava una illa de cases.
Foto de portada: Arxiu Històric del Poblenou
