En aquesta edició conversem amb Javier Ortega Figueiral (Barcelona, 1972), periodista i divulgador especialitzat en mobilitat, transport i viatges, per a reflexionar sobre com la forma en què ens desplacem transforma la nostra manera de viure i entendre les ciutats. A través de la seva experiència professional i de la seva passió per l’aviació, el ferrocarril i el transport públic, Ortega Figueiral comparteix amb nosaltres la seva visió sobre l’evolució de la mobilitat, el paper de TRAM com a eix d’una ciutat més sostenible i accessible, i l’estreta relació entre Barcelona i les seves infraestructures. Una conversa que convida a recórrer la ciutat amb una mirada diferent i a descobrir com el transport també forma part de la seva identitat i història.
- Javier, la teva trajectòria professional està molt vinculada a la mobilitat, els viatges, l’estil de vida. Què va ser el que va despertar el teu interès per contar històries relacionades amb tots aquests sectors, amb tots aquests mons?
De petit vaig tenir la sort que, en lloc de portar-me al zoo, el col·legi ens portés d’excursió a l’aeroport de Barcelona. En aquells dies, l’aeroport comptava amb una terrassa situada sobre la pista i la plataforma d’estacionament dels avions. Recordo perfectament aquella visita perquè mentre tots els meus companys volien anar a jugar a un parc que hi havia a l’interior de la terminal, jo vaig insistir a quedar-me a la terrassa, agafat a la barana, contemplant els avions. Amb el temps vaig comprendre que el que m’atreia de l’aviació no eren només els avions, sinó tot el que representaven: la possibilitat de descobrir llocs i d’arribar en unes hores a destinacions que, no gaire temps enrere, exigien dies de viatge. I aquesta mateixa fascinació es va estendre després als trens i als vaixells.
- Cap a on creus que ha evolucionat la manera en què veiem i entenem la mobilitat de les persones i de les mercaderies en aquest món que és tan canviant?
La mobilitat ha evolucionat cap a una connexió cada vegada més immediata entre llocs, persones i mercaderies. L’altre dia, per exemple, em va sorprendre descobrir que estava consumint un producte procedent de Sud-àfrica. Alguna cosa que podia comprar aquí havia recorregut mig món per a arribar fins a les meves mans. Avui podem accedir a gairebé qualsevol producte en 48 hores, i fins i tot en 24. Aquesta rapidesa ha canviat per complet la nostra manera d’entendre les distàncies.
Aquesta evolució no pot mesurar-se només en termes de velocitat. El futur de la mobilitat també haurà de ser més sostenible. En l’aviació s’avança amb els combustibles sostenibles; en el transport marítim, els motors també són cada vegada més nets. El ferrocarril i el tramvia, per part seva, funcionen des de fa anys amb energia elèctrica. Aquesta és la direcció que està prenent el sector, i TRAM recull plenament aquesta filosofia. El seu potencial hauria d’aprofitar-se molt més perquè és una opció de mobilitat fiable, sostenible i, a més, capaç d’integrar-se a la ciutat sense interferir en la resta del trànsit.
- Com a periodista, divulgador i observador, quina història o racó sobre Barcelona t’agradaria investigar a fons o comptar?
Que difícil! Fa dos anys em vaig proposar recórrer Barcelona a peu i conèixer els seus 73 barris. Va ser una manera de descobrir fins a quin punt cadascun té el seu propi caràcter, les seves històries i una identitat molt marcada. Hi ha moltíssimes capes a la ciutat i sempre apareix algun detall que no havies vist abans. Barcelona no te l’acabes, cada dia apareix algun element nou per descobrir i conèixer. Però, si hagués de triar un aspecte concret, diria que m’apassiona contemplar la ciutat des de les altures, sigui des de les muntanyes o des dels seus edificis més alts. Permet entendre millor la seva fisonomia, com s’ordenen els barris i de quina manera es relacionen entre si.
- Barcelona s’ha construït mirant al mar, però també connectant-se amb el món a través de les seves carreteres, transport públic, port, aeroport… Fins a quin punt la mobilitat explica la identitat i la història d’una ciutat com aquesta?
Ho explica pràcticament tot. Hi ha tres grans infraestructures que han definit la història i la seva identitat. La primera és el port, que durant segles ha estat la seva porta d’entrada i el seu principal vincle amb el món. Després van arribar les estacions de tren, que es van convertir en les grans catedrals del segle XX. I, més tard, els aeroports, que van ampliar encara més aquesta capacitat de connexió. Aquestes tres infraestructures expliquen en bona part el que Barcelona és avui, una ciutat oberta, connectada i en constant relació amb altres territoris. Una ciutat aïllada o amb males comunicacions corre el risc de quedar-se despenjada. Les ciutats per les quals deixa de passar el ferrocarril, o aquelles que no compten amb un port malgrat tenir sortida a la mar, evolucionen d’una manera molt diferent de les que sí que disposen d’aquestes connexions. Hi ha excepcions, per descomptat, però solen respondre a una aposta molt intensa per promocionar-les i compensar aquesta falta d’infraestructures.
- Has conegut moltes ciutats. Quan tornes a Barcelona, quins aspectes valores especialment? I quins creus que encara hauríem de veure com a ciutat?
Barcelona és una ciutat bella, atractiva i còmoda. Entenc perfectament que enamori a tanta gent i que enamori no sols als qui venen a visitar-la puntualment, sinó també als qui busquen quedar-se a viure. És una cosa de la qual un s’adona especialment quan surt fora i torna.
El problema apareix quan aquesta percepció deriva en autocomplaença, en la idea que, per ser Barcelona, ja està tot fet i la nostra posició està garantida. Crec que caldria prestar més atenció al dia a dia de la ciutat i, sobretot, als qui hi viuen (vivim). Està bé i cal voler agradar als qui venen de fora, però no podem oblidar que aquí viu molta gent. Barcelona hauria de ser més conscient de la necessitat de cuidar als seus ciutadans. La ciutat és fantàstica, això ja ho sabem, precisament per això som aquí. Però convé no donar-la per descomptada.
- Creus que la forma en què ens desplacem condiciona també la manera en què coneixem i sentim una ciutat com Barcelona?
Per descomptat! Des que es va obrir el tram del TRAM a Verdaguer, anava expressament a agafar-lo per a recórrer aquest tram extra per la Diagonal. De fet, entre Verdaguer i Glòries he descobert des del tramvia detallis de la Diagonal en els quals no m’havia fixat mai. I no exagero: soc un entusiasta del tramvia, em sembla una forma preciosa de veure i conèixer Barcelona.
He conegut moltes ciutats a través d’aquest mitjà de transport i l’experiència és completament distinta de quan la visites amb autobús, a peu, amb bici o amb moto, per exemple. La velocitat constant, la proximitat amb el carrer, el silenci i la perspectiva que ofereix permeten observar l’entorn d’una altra manera. No sols et desplaces per la ciutat, també aprens a mirar-la. Per a mi, és una de les millors maneres de conèixer-la.
- Imaginem un trajecte lliure per Barcelona: en quin punt començaries, on acabaries i quins llocs, històries o curiositats no podrien faltar durant el recorregut?
Des de fa dos anys, la meva dona i jo fem cada setmana un recorregut per la ciutat. El que més m’ha agradat fins ara va començar al parc de Cervantes, al final de la Diagonal. Des d’allí vam recórrer tota l’avinguda fins al Fòrum, seguim pel litoral fins al Paral·lel, pugem a plaça d’Espanya i prenem el carrer de la Creu Coberta per a tornar al parc de Cervantes passant per la ronda del Mig.
Va ser un recorregut de tot un dia, amb moltes parades i amb aquesta classe de descobriments que només es produeixen quan es camina. Part del traçat discorre al costat del TRAM, i això permet observar, tant a peu com des del tramvia, com va transformant-se la ciutat: l’arquitectura, l’urbanisme, el tipus de comerç, l’activitat econòmica i la pròpia vida social de cada barri. A mesura que avances, canvia la forma dels edificis, la manera d’ocupar l’espai públic, el perfil dels qui viuen i treballen allí i també la relació de cada zona amb la ciutat. És com recórrer diverses Barcelones en un sol dia.
- Alguna anècdota curiosa que ens puguis contar sobre el tramvia de Barcelona?
Durant molts anys vaig viure just al costat del punt on començava el Tramvia Blau, al Tibidabo. Ha format part de tota la meva vida. Ara visc prop del carrer Wellington i, un dels primers dies després de mudar-me al barri, em vaig detenir a la cantonada amb Ramon Turró, en aquest tram pel qual només circulen tramvies i vianants. Estava començant el dia i el TRAM ja havia començat a funcionar. La llum travessava els arbres, queia sobre la gespa i es reflectia en el comboi. Em va semblar una escena extraordinària. El tramvia tenia molt a veure amb la força d’aquella imatge perquè formava part del paisatge d’una manera molt natural.
*Si vols rebre al teu correu, l’entrevista del mes amb tota l’actualitat de TRAM, subscriu-t’hi a la nostra newsletter InfoTRAM.
