La 9a edició de TRAM Barcelona Open s’ha convertit en un dels grans referents internacionals del tennis en cadira de rodes. El torneig, patrocinat per TRAM, ha fet aquest any el salt a la categoria més alta del circuit, una fita que consolida Barcelona com una de les capitals mundials d’aquest esport. En parlem amb Jordi Tamayo De Winne, president de la Federació Catalana de Tennis des del 2017 i una de les figures amb més pes dins el tennis internacional: és vicepresident primer de la federació espanyola, responsable de relacions internacionals, membre de la junta directiva de la International Tennis Federation i president del Comitè de Tennis en Cadira de Rodes de la ITF. Tamayo reivindica el paper pioner de Catalunya en el desenvolupament del tennis adaptat i defensa l’esport com una eina d’inclusió, transformació social i projecció internacional.
- Del 27 al 30 de maig, té lloc el 9è TRAM Barcelona Open. Què converteix aquest torneig de tennis en cadira de rodes en una cita imprescindible del calendari de la Federació Catalana de Tennis?
Des de la Federació el que es buscava era posicionar el tennis català, i especialment el tennis en cadira de rodes, a través d’un gran esdeveniment internacional. El torneig neix de la mà de José Coronado —exjugador professional i actual director del torneig— i, nou anys després, podem dir que és una realitat plenament consolidada. Que avui sigui un torneig de categoria 1.000 —una categoria que només tenen quatre tornejos al món— és una fita extraordinària que posiciona el tennis català, el Reial Club de Tennis Barcelona 1899 i tota la feina feta per l’organització, la Fundació Johan Cruyff i les institucions que hi han donat suport. Però sobretot posiciona Barcelona i Catalunya dins el mapa internacional del tennis en cadira de rodes.
- Com ha evolucionat el torneig fins a convertir-se en un referent internacional?
La clau ha estat la feina constant i el suport de les institucions. L’Ajuntament de Barcelona, la Diputació, la Federació Catalana, la Federació Espanyola i la Federació Internacional han estat al costat del projecte des del principi.
També és cert que hi va haver moments complicats, però entre tots vam trobar fórmules perquè fos sostenible. El lideratge de José Coronado ha estat fonamental, així com la complicitat amb la ITF per adaptar determinades dinàmiques i garantir la continuïtat del circuit.
Avui podem dir que és el gran torneig de terra batuda abans de Roland Garros. Els millors jugadors del món venen a Barcelona just abans del gran objectiu de la temporada.
- Hi participen totes les grans figures internacionals. Què suposa això per a Barcelona?
És espectacular. Parlem dels millors jugadors del món, dels tops mundials masculins, femenins i quads. Aquests esportistes competeixen en els grans tornejos del circuit internacional i nosaltres els tenim aquí, a casa nostra.
Això demostra que el projecte està consolidat i que Barcelona és una ciutat de referència també en el tennis adaptat. No és casualitat que un dels quatre grans tornejos 1.000 del món es disputi aquí.
- El tennis en cadira de rodes és també un exemple de superació i inclusió. Quin paper té el torneig en aquest sentit?
Barcelona té una relació molt especial amb aquest esport. Els primers Jocs Paralímpics que van donar visibilitat al tennis en cadira de rodes es van disputar aquí, a la Vall d’Hebron, l’any 1992. Catalunya va ser pionera i continua sent un referent.
Durant el torneig, a més, commemorarem el 50è aniversari del tennis en cadira de rodes amb diversos reconeixements a persones que han contribuït al creixement d’aquest esport. És important recordar d’on venim i fer valdre tota la feina feta.
Aquest tipus d’esdeveniments ajuden a trencar barreres i estigmes. La gent descobreix un esport d’altíssim nivell, però també entén que l’esport és una eina potentíssima d’inclusió i de transformació social.
- El fet que Catalunya hagi estat tan pionera també es reflecteix en el nivell dels jugadors vinculats al territori?
Sí, absolutament. Actualment tenim dos jugadors de l’Estat espanyol situats dins el top 10 mundial: Martín de la Puente i Dani Caverzaschi. Encara que no siguin catalans, tots dos han entrenat durant molts anys a Catalunya i hi mantenen una vinculació molt estreta.
A més, tots dos van aconseguir medalles als Jocs Paralímpics de París 2024, fet que demostra el gran nivell competitiu que hi ha actualment.
També cal recordar figures històriques com Quico Tur, que ha participat en cinc edicions dels Jocs Paralímpics. No és gens habitual mantenir-se tants anys a l’elit i això també explica la tradició i el pes que té Catalunya dins del tennis en cadira de rodes.
Catalunya ha estat bressol d’aquest esport i es treballa perquè continuï creixent, tant aquí com ajudant altres federacions territorials.
- Com es treballa des de la Federació perquè més persones amb cadira de rodes s’animin a jugar a tennis?
Fa més de trenta anys que hi treballem. Tenim una escola inclusiva amb programes per a persones amb diferents capacitats, no només físiques, sinó també sensorials o intel·lectuals. També desenvolupem projectes socials en altres àmbits, com ara els centres penitenciaris.
Treballem conjuntament amb hospitals i centres especialitzats per detectar talent i apropar el tennis a persones amb capacitats diverses. Alguns jugadors i jugadores que avui competeixen a escala internacional van començar precisament aquí, a la Federació. Per a nosaltres, la inclusió no és una moda ni una acció puntual, és una línia estratègica consolidada.
- Quin balanç fa la Federació fins ara i quins reptes té al davant?
Positiu, hem evolucionat moltíssim. Però encara queda molt camí per recórrer. Al món hi ha uns 110 milions de persones que juguen a tennis, mentre que només un miler competeixen federadament en tennis en cadira de rodes. Això ens indica que encara falta base, més recursos i més oportunitats perquè els esportistes puguin professionalitzar-se. Necessitem més escoles, més competicions i més patrocinadors.
D’altra banda, l’esport adaptat també evoluciona i nosaltres hem d’estar oberts a noves disciplines inclusives, com el para standing tennis (tennis de peu adaptat). La ITF ja està treballant en aquesta direcció i Catalunya també ha estat pionera en aquest àmbit.
- Quina importància té per al torneig el suport d’empreses com TRAM?
És absolutament determinant. Sense el suport de TRAM, aquest torneig no seria possible. Des del primer dia ha apostat pel projecte i ha entès el valor inclusiu i social que representa. És un gran exemple de col·laboració entre el sector públic, el privat i les institucions esportives. I també és una mostra que cada vegada hi ha més sensibilitat empresarial cap a la responsabilitat corporativa.
Avui la gent associa directament el nom de TRAM amb el tennis en cadira de rodes. Això és mèrit de la seva aposta sostinguda en el temps.
- Per què algú que no ha vist mai tennis en cadira de rodes ha de venir al torneig?
Perquè descobrirà un espectacle esportiu impressionant. Qui vingui a veure un partit sortirà sorprès pel nivell, la intensitat i la capacitat competitiva dels jugadors. Però, a més, hi ha un component humà molt potent. Sense entrar en les històries personals de cadascú, veure com aquests esportistes competeixen al màxim nivell et fa reflexionar sobre l’esforç, la superació i el paper de l’esport en la societat.
Jo mateix era un neòfit en aquest àmbit i avui soc un ferm defensor del tennis en cadira de rodes. Qui ve a TRAM Barcelona Open s’emporta una experiència esportiva i humana difícil d’oblidar.
