Després de parlar en un article anterior del funcionament dels semàfors, ens fixem ara en un altre apartat de la senyalització que podem trobar a les vies del tramvia: les plaques. Integrats al llarg de la infraestructura, aquests senyals formen part del sistema que garanteix una circulació segura, fluida i coordinada de TRAM, i aporten informació permanent al personal de conducció.
A la xarxa del tramvia, conviuen diferents tipus de senyalització: senyals lluminosos, indicadors lluminosos i senyalització fixe horitzontal o verticals.. Aquestes darreres, a diferència dels semàfors, no varien en funció del moment, sinó que ofereixen instruccions fixes vinculades a les característiques de la via o a determinades operatives. La seva funció és clara: anticipar decisions i reforçar la lectura de l’entorn per part de l’equip de conducció.
Entre les més habituals, hi ha les plaques de limitació de velocitat, que indiquen la velocitat màxima permesa en un tram concret. Es presenten en format romboidal, amb fons blanc, xifra negra i requadre blau, amb estètica pròpia de l’àmbit ferroviari. Les limitacions responen a factors com la proximitat de cruïlles, revolts o zones amb una interacció més alta amb l’espai urbà.
Placa de fi de velocitat limitada
Complementàriament, les plaques de fi de limitació (quadrades amb fons blanc i requadre blau i sense cap número) assenyalen el punt a partir del qual es pot reprendre la velocitat general de la línia. En el cas de TRAM, tot i que els combois poden assolir velocitats superiors, la circulació en entorn urbà està limitada a 50 km/h per criteris de seguretat.
Final de via
Altres plaques tenen una funció operativa més específica. Com aquesta de la imatge, que, en aquest cas, indica final de via.
Plaques provisionals, per un període determinat
En els casos d’obres, les plaques són de color taronja i són provisionals, segons la durada dels treballs que s’han de realitzar. També es fan servir quan el servei requereix extremar la precaució degut, per exemple, a esdeveniments excepcionals.
Relacionades amb els canvis d’agulles
També hi ha indicadors relacionats amb la gestió de les agulles —els mecanismes que permeten als tramvies canviar de via—, com la M que indica al personal de conducció el punt on s’ha de realitzar una petició d’itinerari previ a l’entrada d’una zona d’agulles per canviar-les de sentit, així, continuar recte, gira a la dreta o a l’esquerra.
Cruïlles. La senyalització amb plaques es complementa amb els sistemes automàtics que regulen el pas del tramvia a les cruïlles. Mitjançant detectors d’aproximació i de cancel·lació, el sistema identifica l’arribada i la sortida del comboi, coordinant els semàfors perquè el seu pas sigui preferent.
En aquest procés, també hi intervé el senyal “D” situat abans del semàfor, que marca el punt a partir del qual el conductor ha de decidir si manté la velocitat o inicia una reducció, per garantir una frenada confortable pel passatge.
Límit de maniobra
La L és una placa de límit de maniobra, que indica el punt exacte on el personal de conducció ha d’aturar la cabina per estar segur que la part del darrere del comboi queda fora de l’aparell de via i permetre’n el moviment. Per exemple, per realitzar un canvi de sentit i de via.
Una de les plaques més modernes
Aquest placa indica l’inici de la zona APS, és a dir on comença el nou sistema d’alimentació del tramvia sense catenària (sense cables aeris) que està implementat al tram de la T4 entre Glòries i Verdaguer.
Amb la tecnologia APS, l’energia arriba a través d’un tercer carril central situat entre els raïls. Aquest carril només s’electrifica quan el comboi passa exactament per sobre, garantint la seguretat total dels vianants. S’ha triat aquest sistema per evitar l’impacte visual dels cables en un tram tan emblemàtic de la ciutat com és la Diagonal.
En conjunt, les plaques constitueixen una capa de senyalització discreta però imprescindible. No criden l’atenció com els semàfors, però formen part d’un llenguatge tècnic que permet als tramvies circular amb precisió en un entorn complex. Entendre-les és també entendre com es construeix, en el dia a dia, la seguretat i l’eficiència del transport públic.
