Aquest mes d’abril, TRAM està d’aniversari. El 3 d’abril fa 22 anys que el tramvia va tornar a circular per la regió metropolitana de Barcelona amb la posada en marxa de la xarxa Trambaix. Un mes més tard s’hi afegiria la del Trambesòs. Des d’aleshores, el sistema ha anat creixent de manera sostinguda fins a consolidar-se com una peça clau de la mobilitat metropolitana.
Les xifres ho reflecteixen clarament: en aquestes més de dues dècades de funcionament, el tramvia ha superat ja els 532 milions de desplaçaments acumulats, una dada que evidencia fins a quin punt s’ha integrat en el dia a dia de milers de persones que el fan servir per moure’s entre Barcelona i vuit municipis de l’entorn metropolità.
I el creixement no s’atura. El 2025 va ser un any especialment significatiu, amb 39,2 milions de validacions, el volum anual més alt registrat fins ara. Aquesta xifra representa un increment de l’11,9% respecte al 2024 i confirma la tendència a l’alça en l’ús del tramvia.
Al cor de l’Eixample
El 2025 també ha estat el primer exercici complet després de l’ampliació del servei per l’avinguda Diagonal, que permet que el tramvia s’endinsi en el cor de l’Eixample barceloní. Aquesta ampliació, inaugurada a finals del 2024, va incorporar tres noves parades entre les places de les Glòries i la de Verdaguer i ha tingut un impacte directe en la demanda.
Tot i tractar-se d’un tram de poc menys de dos quilòmetres, l’efecte ha estat notable. L’ampliació ha estat un èxit, i cal destacar la intermodalitat com un factor clau. Un bon exemple és la parada de Verdaguer, que en poc més d’un any ja s’ha convertit en la segona més concorreguda de la xarxa Trambesòs, per darrere de la parada Glòries, gràcies a la connexió directa amb diverses línies de metro i autobusos. Aquesta nova connexió també ha impulsat el creixement de la T4, que el 2025 ha registrat més de 9,6 milions de viatges.
La força de la intermodalitat
La capacitat de connectar diferents modes de transport és, precisament, un dels factors que expliquen l’augment de la demanda. Parades com Glòries, Ernest Lluch o Verdaguer s’han consolidat com a intercanviadors estratègics dins la xarxa de transport públic, facilitant els desplaçaments quotidians entre municipis i dins la ciutat.
Un altre element que destaca en les dades recents és el canvi en els patrons d’ús. El tramvia ja no és només un transport per anar a treballar o estudiar. El nombre de viatges també ha crescut durant els caps de setmana, especialment en desplaçaments vinculats a l’oci. Aquesta evolució reforça el paper del tramvia com a part del dia a dia de la ciutadania i com a element vertebrador del transport públic metropolità.
Mirant al futur
Amb més de dues dècades de trajectòria, el tramvia ha passat de ser una infraestructura emergent a convertir-se en una peça estructural de la mobilitat metropolitana. I encara té marge de creixement.
Entre els principals reptes de futur destaca la connexió de les dues xarxes a través de l’avinguda Diagonal, un projecte que permetrà multiplicar les possibilitats d’intermodalitat amb metro, Ferrocarrils de la Generalitat i autobusos metropolitans. Paral·lelament, també es treballa amb la idea de noves ampliacions cap a municipis com Badalona o Sant Feliu de Llobregat, que reforçaran el paper del tramvia com a infraestructura metropolitana.
Un transport sostenible i eficient
Amb vehicles amb capacitat per a més de 200 persones i tracció 100% elèctrica, el tramvia s’ha consolidat com una alternativa eficient i sostenible al vehicle privat. El seu impacte es tradueix en una reducció d’emissions, una millora de la qualitat de l’aire i una mobilitat urbana més equilibrada.
Vint-i-dos anys després de l’inici del servei de TRAM, el tramvia continua guanyant pes dins el sistema de transport públic. I tot apunta que el seu recorregut encara té molt camí per davant.
