Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, TRAM va fer valdre el paper de les dones al transport públic a través d’una campanya protagonitzada per algunes de les seves treballadores (veure el vídeo). Entre elles, Gloria Plantada, inspectora, i Nuria Poveda, conductora, dues dones que no només comparteixen professió i vocació de servei, sinó també una història en comú: la Gloria va ser una de les formadores de la Nuria als seus inicis en la companyia. A través dels seus testimonis, totes dues reflexionen sobre la seva trajectòria, l’evolució de la presència femenina en el sector i la responsabilitat que implica formar part del dia a dia de milers de persones.
- Gloria, ens pots explicar breument quin ha estat el teu recorregut professional a TRAM i quin és i com has arribat a la posició que ocupes actualment?
Gloria Plantada: Vaig entrar a TRAM com a conductora el 2011. Venia de treballar en una fàbrica, però sempre m’ha agradat molt conduir. Em vaig treure el carnet d’autobús i, un dia, vaig passar per aquí, vaig deixar el currículum i em van trucar. Va ser una sorpresa. Quan em van oferir el lloc de conductora, va ser una cosa molt important per a mi. Més endavant va sorgir l’oportunitat d’ascendir a inspectora i, en aquell moment de la meva vida, necessitava sortir de la cabina, així que ho vaig acceptar. Fa 15 anys que estic a l’empresa i tres com a inspectora.
- Com descriuries el teu dia a dia perquè qualsevol persona usuària pugui entendre què implica la teva feina?
Gloria: Fem moltes coses. No només revisem bitllets, també ajudem constantment les persones usuàries, per exemple en la compra de títols, i donem suport al personal de conducció quan hi ha alguna incidència.
Molts cops la gent es queda amb la part negativa de demanar el bitllet, però la nostra funció va molt més enllà. Som un punt de referència tant per a viatgers com per a conductors. Per això és fonamental tenir empatia i saber tractar amb les persones. Hi ha situacions senzilles i d’altres més complexes: algunes són molt gratificants i d’altres no tant.
- Què és el que més valores del tracte amb els viatgers?
Gloria: La diversitat de persones amb qui et trobes. Hi ha gent molt agraïda. De vegades fins i tot se sorprenen en veure una dona en aquest lloc. En general, l’experiència és positiva; el que és negatiu és menor i cal saber relativitzar-ho.
- Quines habilitats personals consideres imprescindibles per fer bé la teva feina, més enllà de la formació tècnica?
Gloria: Capacitat de decisió, saber reaccionar ràpidament i assertivitat. Crec que aquesta última, marca una gran diferència.
- En el teu cas, Nuria, quin ha estat el teu recorregut professional a TRAM?
Nuria Poveda: Vaig començar fa uns vuit o nou mesos. Vaig passar el procés de selecció, vaig fer la formació i el període d’acompanyament, i des de llavors treballo com a conductora. Estic molt contenta. Vaig trobar l’oferta a InfoJobs. En aquell moment treballava en una empresa d’autobusos, però l’horari no m’encaixava. La proposta de TRAM em va cridar l’atenció i vaig decidir intentar-ho. Vaig superar les proves, el psicotècnic i la formació.
- Què us ha aportat el canvi de conduir autobusos a conduir tramvies? Què és el que t’ha sorprès més?
Nuria: És diferent, però alhora força similar. Continues conduint i mantenint cert tracte amb els passatgers, encara que a l’autobús és més directe. Conduir el tramvia, per a mi, és més senzill i em sento més còmoda.
- Hi ha algun moment del servei —hora punta, incidències, esdeveniments especials— en què es fa especialment evident la importància de la teva feina?
Nuria: Sí, sobretot en hora punta. És quan has d’estar més concentrada i més tranquil·la, tenir més paciència. Amb tanta gent augmenta la responsabilitat i has d’estar molt més atenta.
- Treballar al tramvia significa formar part del funcionament quotidià de la ciutat. Sou conscients d’aquesta responsabilitat quan comença la jornada?
Gloria: Al principi no ets plenament conscient de tot allò que implica. És amb el dia a dia, sobretot quan sorgeix algun problema, quan realment prens consciència de la responsabilitat: atendre persones que han patit una caiguda, coordinar ambulàncies, entre altres situacions.
Nuria: Sí. Des que entres a la cabina ets conscient que no és una cosa menor. Has d’anar amb molt de compte i, sempre que pots, donar marge a les persones usuàries. Per exemple, no tancar les portes sense més ni més, sinó fer un segon, sobretot als matins. Des del començament de la jornada, ets conscient de la responsabilitat; hi ha moltes persones implicades.
- Com ha evolucionat la presència de dones en llocs com la conducció o la inspecció en els darrers anys? Heu notat canvis?
Gloria: Sí. Quan vaig entrar, només hi havia una inspectora; ara en som tres. També hi ha més dones conductores. Quan les veig, penso: “Que bé!”
Nuria: Encara que fa poc temps, noto que està molt normalitzat. De vegades hi ha comentaris com ara “mira, una noia” o “que jove”, però en general la conducció per part de dones està molt assumida. Crec que cada vegada hi ha més dones, això sí que es veu clarament, però no noto grans diferències: ho percebo com una cosa normal.
- En el marc del Dia de la Dona, celebrat aquest mes, què ha significat per a vosaltres visibilitzar el vostre treball al transport públic?
Gloria: Demostrar que podem arribar a qualsevol lloc de responsabilitat. És un àmbit encara una mica masculinitzat, però es tracta d’evidenciar que som capaços d’afrontar tota mena de situacions.
Nuria: És un orgull. Visibilitzar una cosa que hauria de ser completament normal. També és una manera de transmetre que els límits moltes vegades ens els posem nosaltres mateixes. Avui està molt normalitzat: la gent no se sorprèn ni et qüestiona per ser dona. No et tracten de diferent ni dubten de tu. Això demostra que s’ha avançat molt.
- Què us agradaria que transmetés a les nenes o joves que vegin el vídeo de la campanya de TRAM?
Gloria: Això mateix: que poden accedir a treballs tradicionalment masculinitzats, com ara conduir un tramvia. Que vegin que és possible.
Nuria: Que no es posin límits i que, si realment els motiva, no ho pensin dues vegades.
- Quin missatge enviaríeu a altres dones que es plantegin treballar a l’àmbit de la mobilitat urbana o el transport públic?
Gloria: És important tenir en compte que és una feina sense caps de setmana ni festius, però compensa. Jo sabia més o menys on em ficava perquè ja venia d’un entorn molt masculí. Però m’hauria agradat que em diguessin que em trobaria amb tota mena de persones i que cal continuar endavant passi el que passi.
Nuria: Jo els diria que no tinguin prejudicis. En aquest entorn, almenys, es tracta tothom igual, sense importar si ets dona. No en tens més ni menys oportunitats. El consell és confiar en una mateixa i no anticipar prejudicis que no hi són.
