Sabies que el barri de la Barceloneta era antigament una illa? O més ben dit, tot el que avui dia es coneix com a Barceloneta, en realitat, no existia. Era mar, excepte una petita illa anomenada Maians.
L’illa de Maians feia aproximadament unes 12 hectàrees (com l’espai del zoo al parc de la Ciutadella) i estava ubicada entre l’actual plaça Pau Vila i l’estació de França. Estava formada pels sediments del riu Besòs i les petites rieres de la ciutat, per la qual cosa, no hi havia població ni gaudia de vegetació d’interès. Això no obstant, a l’edat mitjana va ser molt útil per descarregar les mercaderies dels vaixells i transportar-les fins a la ciutat.
Des que es té constància de l’augment del nivell del mar, se sap que en l’època prehistòrica la costa de Barcelona quedava molt més enrere, sobre l’actual Gran Via de les Corts Catalanes. L’illa, per tant, quedava ben lluny. Com a curiositat, la línia del mar a la zona de Montjuïc, en canvi, no ha patit pràcticament modificacions des de fa milers d’anys.
Any rere any el nivell del mar va anar en augment, i ja a l’època romana la ciutat començava a l’altura del carrer Almogàvers i Sant Pere Més Alt (com qualsevol costa, no era una línia perfectament recta). A l’edat mitjana, entre els anys 1200 i 1400, la línia del mar ja travessava l’actual parc de la Ciutadella, i amb l’illa tan a prop es va construir un moll per annexionar-la a la ciutat. L’illa de Maians s’havia convertit en un port.
A partir de l’any 1750 l’ampliació de la ciutat va donar pas a la Barceloneta, i, malauradament, aquesta illa de sorra va desaparèixer, quedant integrada al barri.
L’any 1985 l’escriptor Quim Monzó va rememorar l’existència d’aquesta illa amb l’obra L’illa de Maians, un repertori de 14 contes que va guanyar el premi Crítica Serra d’Or de Literatura i Assaig.
Imatge de portada: autor Vilarrubla per a Wikipedia (llicència CC BY-SA 3.0)
