Un any més, les dones treballadores hem de reivindicar la igualtat de gènere i la no discriminació per raó de sexe, un concepte clau en la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides i del dret internacional, que hauria d’inspirar tota la resta de drets fonamentals, però que sovint no es veu aplicat en el dia a dia de les relacions laborals.
No hem de tenir complexos a l’hora de valorar el nostre paper al mercat laboral i del treball en l’àmbit domèstic, no es tracta de competir amb l’altre gènere, es tracta de creure fermament que el treball dignifica, que s’ha de remunerar i que és important fer-lo bé, tant si el què ho fa és home com si és dona.
La Cristina Pérez, treballadora del TRAM des de fa gairebé 10 anys, i, des de fa poc, actual Responsable de línia, té molt clar que no és rellevant el seu gènere a l’hora de fer la seva feina: “Tots tenim unes habilitats i uns defectes. L’important és aprendre dels errors i potenciar les habilitats que tenim, i això és igual per homes que per dones.”
La Cristina té una feina de responsabilitat, amb 88 persones a càrrec seu, entre conductors i inspectors. S’encarrega de copsar les necessitats del seu equip i intentar que hi hagi un bon ambient de treball. “Ara em passo el dia preguntant, i tothom m’ajuda moltíssim. Són molts però amb tots tindré una conversa periòdicament per conèixer les seves inquietuds, problemes o suggeriments. Faig una mica de tot perquè el meu equip tingui el que necessita quan ho necessita. Des de tancaments de nòmines, horaris de serveis, quadrants, fins a acompanyar-los a un judici o la mútua. El que calgui! L’objectiu és facilitar la vida a l’equip, que estiguin el màxim de feliços treballant al TRAM i que sàpiguen que poden confiar en mi. És bàsic que hi hagi confiança i respecte perquè l’equip funcioni.”
En un dia com avui, la Cristina pensa que cal celebrar el Dia de la Dona Treballadora: “Ens queda molt per aconseguir en l’àmbit laboral. No podem oblidar que vivim en una societat que encara és masclista… i que hi ha sectors en què les dones cobren menys pel fet de ser dona fent la mateixa feina que l’home. Això és intolerable.”
Al TRAM, tot i que el seu codi ètic propugna la igualtat de gèneres i la no discriminació, hi ha poques conductores. La Cristina, que va iniciar la seva relació laboral a TRAM com a tècnica de Recursos Humans, explica que gairebé no es presenten dones a aquest lloc de treball. Segons explica “és una pena perquè volem més dones a l’equip. Els conductors, i les conductores, no han de fer molta força per moure un tramvia de 40 tones!”.
