Els pantògrafs del tramvia

Quan viatgem en tramvia gaudim de la seva rapidesa, de la suavitat del seu balanceig i del seu silenci, i com a usuaris de la ciutat, sens dubte apreciem que no hi hagi emissió de gasos contaminants a l’atmosfera, i que no utilitzi gasolina pel seu funcionament. Per aconseguir que es mogui però, disposa d’un element indispensable que el lliga a l’electricitat per poder-se moure per la ciutat: el pantògraf.

El pantògraf és el mecanisme articulat que està situat a la part superior de cada comboi, i que fa de transmissor de l’energia elèctrica que arriba de la catenària i alimenta el tramvia perquè pugui circular. El pantògraf llisca sota la catenària, encara que variï l’alçada d’aquest cable aeri, ja que la seva altura es regula automàticament.

Si fem una mica d’història, quan els tramvies eren molt més lents perquè els voltatges eren molt baixos, els pantògrafs es col·locaven a la part frontal dels combois, tenien dos braços, i els maquinistes els elevaven manualment. Quan el voltatge va augmentar, l’elevació va passar a ser automàtica, similar a l’actual.

Els pantògrafs de TRAM provenen d’una empresa centenària fundada a Alemanya i amb filial espanyola des de fa 35 anys, Schunk Iberica, S.A. Són pantògrafs similars als utilitzats per la majoria dels tramvies moderns que coneixem.
Els elements principals que el componen són:

• El cap de pantògraf: Conté dues bandes de carboni que són les que freguen amb la catenària per a la captació del corrent elèctric.
• Una estructura superior i inferior articulades, que consisteix en un braç recte i un rombe irregular articulats.
• Un tensor que dóna la tensió necessària per mantenir el pantògraf elevat i un dispositiu elèctric que permet l’elevació.
• Uns aïlladors que aïllen elèctricament el pantògraf de la resta de l’estructura.
• La bancada on es sustenta el pantògraf.

Cada dia el servei de manteniment de TRAM revisa la correcta posició del pantògraf, situat al bell mig del comboi, i les bandes de carboni. Quan el tramvia ha recorregut 18.750 km es netegen els aïlladors, als 37.500 km es fa una inspecció a fons, es greixa i es verifiquen tots els seus elements. La neteja general es fa als 75.000 km i cada 10 anys es fa una gran revisió i es substitueixen aquells elements que calgui.

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *