Donar sang és una acció habitual per a moltes persones, però encara desconeguda o poc present en el dia a dia de moltes altres, malgrat l’enorme impacte que té en la societat. Precisament per la importància de donar a conèixer aquesta realitat i fer-ne una bona difusió, en aquesta edició hem parlat amb Gal·la Cortel, treballadora social amb 33 anys de trajectòria al Departament de Promoció del Banc de Sang i Teixits, entitat amb la qual TRAM col·labora a través de TRAMvida per apropar la donació de sang a la ciutadania i donar visibilitat a la necessitat de donar de manera regular. Amb ella abordem tot el que hi ha darrere d’aquest acte solidari, les necessitats dels pacients i la tasca de sensibilització imprescindible per convertir la donació en un hàbit.
- Gal·la, per començar: per què és tan important donar sang de manera regular i no només quan es produeix una emergència?
La sang no es pot fabricar i per això és tan important donar de manera regular i poder comptar sempre amb reserves suficients, ja analitzades, preparades i disponibles quan calgui.
Quan es produeix una gran emergència, la societat respon d’una manera extraordinària, però el veritable repte és mantenir aquest compromís al llarg de l’any i convertir la donació en un hàbit. Necessitem al voltant de 1.000 donacions diàries per garantir les reserves necessàries.
- Com vas arribar al Banc de Sang i què et va portar cap a l’àmbit de la promoció?
La meva trajectòria sempre ha estat molt vinculada a la salut. Vaig començar treballant en centres d’atenció primària i hospitals mentre em formava en Treball Social, molt a prop dels pacients. Més endavant va sorgir l’oportunitat d’incorporar-me al Banc de Sang i Teixits i, gairebé sense adonar-me’n, ja han passat 33 anys.
El que em va fer quedar-m’hi va ser descobrir tot el que hi ha darrere d’una donació. Sovint veiem una persona donant sang, però no imaginem tot l’engranatge que s’activa perquè aquella donació pugui arribar, finalment, a qui la necessita.
Sempre dic que tinc la sort de treballar en un «banc de vida», perquè aquí veus una de les cares més solidàries de la societat.
- Quan una persona dona sang, a quins pacients pot estar ajudant? En quins tractaments o situacions s’utilitza habitualment?
La sang s’utilitza en moltes més situacions de les que sovint imaginem. Pot ajudar persones amb càncer, pacients que pateixen una hemorràgia durant una intervenció quirúrgica o digestiva, i també persones amb malalties cròniques.
De cada donació obtenim glòbuls vermells, plaquetes i plasma, que s’utilitzen segons les necessitats de cada pacient. A més, del plasma se n’obtenen proteïnes per elaborar medicaments essencials, com les immunoglobulines, que són imprescindibles per a moltes persones amb problemes de defenses.
Per això és important recordar que aquesta necessitat ens pot afectar a tots. Es calcula que una de cada cinc persones necessitarà una transfusió de sang en algun moment de la seva vida.
- Per a una persona que no ha donat mai sang, com és el procés des que arriba al punt de donació fins que marxa?
Quan una persona arriba a un punt de donació, primer completa un qüestionari de salut i després fa una breu entrevista mèdica per comprovar que pot donar amb seguretat. Per a nosaltres és important cuidar tant la persona que dona com la que rebrà la sang.
La donació dura habitualment entre cinc i deu minuts i s’extreu aproximadament mig litre de sang. En acabar, oferim alguna cosa per beure i menjar, i recomanem hidratar-se bé i evitar esforços físics intensos durant la resta del dia.
Uns dies després, el donant rep un SMS quan la seva sang arriba a un hospital de Catalunya. No sap qui l’ha rebut, però sí que la seva donació ja pot estar ajudant algú. És una manera molt bonica de tancar el cercle.
- Què cal tenir en compte abans de donar sang? És recomanable menjar, beure aigua o evitar alguna activitat?
El més important és trobar-se bé de salut, tenir entre 18 i 70 anys i pesar més de 50 quilos. I hi ha una cosa que recordem sovint: per donar sang no cal venir en dejú. De vegades es confon la donació amb una analítica, però és justament al contrari; és recomanable haver esmorzat o menjat amb normalitat.
Si s’ha fet un àpat abundant, sí que convé deixar passar una estona per fer la digestió abans de donar. També és molt important arribar ben hidratat, beure aigua o sucs abans de la donació i continuar fent-ho després.
- La por a les agulles, a marejar-se o a trobar-se malament frena moltes persones. Des de la teva experiència, què els diries per tranquil·litzar-les i animar-les a donar?
Al llarg dels anys he vist moltes persones arribar molt nervioses perquè volien ajudar un familiar o algú proper i sentien que havien de fer alguna cosa. Després de donar, moltes em deien: «Doncs no n’hi havia per tant; si ho hagués sabut abans…». I algunes d’aquestes persones han acabat convertint-se en donants habituals.
No podem evitar que hi hagi una punxada, és clar, però al darrere hi ha professionals amb moltíssima experiència i un procés molt acurat. I, sobretot, hi ha una raó molt poderosa per fer-ho: amb una donació pots arribar a ajudar tres persones.
- Quina és la situació actual de les reserves de sang a Catalunya? Com afecta l’estacionalitat a la planificació de les campanyes?
Actualment, les reserves es troben en bons nivells. Sempre treballem amb uns mínims que ens permeten disposar d’un marge de seguretat i donar resposta durant uns quants dies si es produeix alguna situació excepcional.
Hi ha èpoques, com l’estiu o Nadal, en què les donacions disminueixen perquè els nostres hàbits canvien: viatgem, marxem de vacances i trenquem les nostres rutines. Per això ens hem d’anticipar i adaptar constantment la planificació de les campanyes.
En els darrers anys, a més, hi ha un factor que ens preocupa especialment, la calor extrema. Les temperatures tan elevades poden dificultar la donació i fan que hàgim de buscar espais ben climatitzats o, fins i tot, plantejar-nos altres horaris, com ara concentrar més campanyes a primera hora del matí o al final del dia.
- Com podem contribuir, com a societat, a crear una cultura de donació més regular?
La cultura de la donació es construeix, sobretot, amb naturalitat i des de ben petits. Hi ha llocs on existeix una tradició familiar molt arrelada, els infants acompanyen els pares o els veïns a donar, ho viuen com una cosa quotidiana i, quan fan 18 anys, moltes vegades donar sang és una de les primeres coses que fan perquè forma part del que han vist sempre a casa. Quan aquesta tradició no existeix, la pedagogia és fonamental. Hem d’explicar des de l’escola no només què és la sang o com funciona el sistema circulatori, sinó també per a què serveix una donació i a quantes persones pot ajudar. El Banc de Sang fa 20 anys que junt amb les escoles, hem implantat un programa pedagògic que va ser pioner i que forma als alumnes al voltant de la donació i el cos humà i acaba amb l’organització conjunta d’una campanya.
- Com valores iniciatives com TRAMvida, que apropen la donació de sang a la ciutadania i en faciliten la participació?
La valoro molt positivament. TRAMvida és una iniciativa que, després de deu anys, està plenament consolidada i que ha sabut apropar la donació de sang i plasma a la ciutadania d’una manera original, fàcil i propera.
Transformar el tramvia en un espai de donació ajuda a fer més visible i més quotidià un gest que és essencial, i també permet arribar a persones que potser no s’havien plantejat mai donar. Aquest any, la iniciativa se celebrarà el 18 de setembre a la plaça Francesc Macià, i és una bona oportunitat per recordar la importància de donar i animar tothom que pugui a acostar-s’hi.
- Què li diries a una persona que està pensant a donar sang, però encara no s’hi ha decidit?
Li diria que pregunti, que parli amb algú que ja sigui donant i, si pot, que hi vagi acompanyat la primera vegada. Moltes vegades, compartir l’experiència amb algú proper ajuda a perdre la por i a fer aquest primer pas.
I, sobretot, que recordi una cosa molt senzilla: la sang no es pot fabricar. De vegades ens resulta més fàcil col·laborar donant diners o aliments, però donar sang té una cosa molt especial, estàs oferint una cosa que forma part de tu i que el teu propi cos pot tornar a produir.
Crec que, quan entens això i veus de prop com funciona una campanya de donació, tot canvia. Per això sempre dic que cal preguntar, informar-se i viure l’experiència. Una bona primera donació pot convertir-se en l’inici d’un compromís que duri molts anys i ajudi moltíssimes persones.
