Dins del cicle d’articles mensuals en què hem anat analitzant els elements que fan funcionar la xarxa del tramvia, ja hem descobert els semàfors i les plaques amb informació per al bon funcionament de TRAM. Ara ens centrem en una altra capa de senyalització imprescindible per garantir l’autonomia de milers de persones en el seu dia a dia: els senyals d’accessibilitat.
Gràcies a una combinació de senyals visuals, acústics i tàctils, el tramvia és un mitjà de transport 100% accessible que elimina qualsevol desnivell entre l’andana i els combois per facilitar el pas de les persones amb mobilitat reduïda. Són, sovint, senyals internacionals que permeten una interpretació fàcil i directa.
El camí comença a l’andana
Abans d’entrar al tramvia, el mateix entorn de la parada ja comença a comunicar-se amb les persones usuàries.
Per a les persones invidents o amb discapacitat visual, el paviment es converteix en un mapa: unes rajoles irregulars i panots estriats canvien de relleu per guiar-les amb seguretat cap a les zones d’accés de les portes dobles i cap a les màquines d’autovenda.
Aquestes màquines de venda de bitllets estan adaptades i disposen de senyalització en braille associada als polsadors i als dispositius de pagament. Alhora, un cop es compra el títol, les màquines de validació emeten indicadors tant visuals com sonors per confirmar de manera clara si la validació ha estat correcta o incorrecta.
L’orientació també està pensada al detall: el nom de cada parada està vinilat als dos costats de la marquesina amb una mida de lletra llegible a partir de 40 metres de distància, i es complementa amb quatre panells d’informació impresa distribuïts per oferir dades de servei en ambdós sentits de la marxa.
Portes i espais reservats: un codi de colors i pictogrames
Quan el tramvia arriba a l’andana, la interacció visual i sonora es fa més intensa.
A la part exterior, els polsadors per obrir les portes es distingeixen ràpidament gràcies a un color groc llampant que es veu de lluny, i s’il·luminen només quan és segur fer-los servir.
Les portes dobles, dissenyades específicament per a l’accés de persones amb mobilitat reduïda, estan degudament senyalitzades tant per fora com per dins amb el símbol internacional d’accessibilitat.
Aquesta mateixa iconografia identifica les zones de preferència PMR tant de les estacions com de l’interior dels vehicles, on els seients i espais reservats compten amb pictogrames clars i entenedors. Per acabar de rebre el passatge, el moment de tancament de les portes s’avisa amb doble seguretat: uns senyals acústics i uns indicadors visuals situats just a sobre de l’accés adverteixen que el comboi està a punt de reprendre la marxa.
Informació en temps real a l’interior
Un cop dins del tramvia, la tecnologia d’informació a l’usuari manté a tothom al corrent del recorregut. Des de fora, les pantalles frontals i laterals ja indiquen la línia i la destinació final. A l’interior, un sistema de retolació i de megafonia avisa amb antelació quina serà la pròxima parada i, un detall clau per a l’orientació, cap a quin costat del comboi (dreta o esquerra) quedaran encarades les portes respecte a l’andana.
Bucles magnètics per a la baixa audició
Un dels avenços més significatius en accessibilitat sensorial és el sistema de bucles magnètics inductius, que actualment ja està instal·lat a totes les parades de TRAM.
Aquest dispositiu és de gran utilitat per a persones amb baixa audició que fan servir audiòfons o implants codificats amb la posició T (Tele-bobina).
El sistema transforma el senyal d’àudio directament en un camp magnètic que rep l’aparell de l’usuari, el qual el torna a convertir en so net dins de l’orella. D’aquesta manera, s’elimina per complet el soroll de fons, la reverberació i el xivarri de l’entorn urbà. Aquesta millora és clau tant per escoltar correctament els missatges ordinaris emesos per la megafonia com per utilitzar els intèrfons de les marquesines, que comuniquen directament els passatgers amb el Centre de Control i l’Oficina d’informació de TRAM en cas d’incidència o dubte.
Sistema NaviLens, per a la discapacitat visual
Una altra tecnologia digital d’última generació és el sistema NaviLens, implantat a les parades de TRAM. Creat per a persones amb discapacitat visual o baixa visió, aquest sistema funciona mitjançant uns codis de colors molt vistosos instal·lats a les marquesines.
A diferència dels codis QR tradicionals, els marcadors NaviLens estan dissenyats amb uns patrons que permeten que la càmera de qualsevol telèfon mòbil els llegeixi a gran distància —fins a 15 metres—, en moviment, des d’angles molt amplis i sense necessitat d’enfocar directament.
Quan l’usuari passa a prop amb l’aplicació mòbil activa, el dispositiu detecta el codi de la parada de manera automàtica i li llegeix en veu alta, i en el seu propi idioma, tota la informació de servei en temps real. A més d’informar, el sistema actua com una guia d’orientació sonora que indica a la persona cap a on s’ha de dirigir exactament per trobar l’andana o les màquines de venda de bitllets.
Visuals, auditius i tàctils
En definitiva, tota aquesta xarxa de senyals visuals, auditius i tàctils funciona de manera integrada per garantir que el viatge de qualsevol persona sigui autònom, còmode i segur. Entendre aquests senyals és, també, reconèixer el valor d’un transport públic dissenyat per no deixar ningú enrere.
