L’arquitecte i creador de contingut Pol Casellas ha convertit la divulgació sobre arquitectura, història i urbanisme de Barcelona en un fenomen a les xarxes, amb vídeos que descobreixen curiositats sovint invisibles per als mateixos barcelonins. Amb un llenguatge proper i rigorós, el seu projecte digital ha crescut ràpidament fins a esdevenir una referència en la manera d’explicar la ciutat. En aquesta entrevista per a TRAM, reflexiona sobre l’origen del seu projecte, el paper de la mobilitat en l’evolució urbana i la voluntat de fer que la ciutadania miri Barcelona amb uns altres ulls.
- Quan et pregunten “què fas?”, què respons primer: arquitecte, creador de contingut, divulgador…
Sempre dic arquitecte, perquè crec que és com un paraigua molt gran dins del qual hi caben moltes coses. Pots ser divulgador cultural, arquitecte que construeix o urbanista, per exemple. Per això m’agrada arquitecte, perquè em pot definir al llarg de la meva vida amb tot el que vagi fent. Fins i tot escriptor, ara que he publicat el llibre.
- Per què vas decidir crear contingut a les xarxes sobre arquitectura i explicar històries de Barcelona?
Amb les xarxes sempre havia tingut una mica de contacte. La meva feina d’estiu era ser professor de vela al Centre Municipal de Vela i vaig començar a portar-los també les xarxes socials, des de la meva pròpia experiència: feia fotos, generava contingut… D’això ja fa molts anys i, després, vaig treballar en un despatx d’interiorisme on portava les xarxes i la web.
Aquesta connexió es va anar construint una mica inconscientment fins que vaig decidir començar un projecte propi, però sense pensar “ara aplico tot això per a mi”. Va ser bastant espontani. Amb el temps sí que vaig veure que hi havia aquest fil conductor en relació al que havia fet abans.
Quan vaig començar —fa més de deu anys, portant les xarxes de l’escola de vela— tot era molt diferent: no hi havia reels a Instagram, era tot molt més basat en imatges, els stories acabaven d’aparèixer… És curiós pensar que, sense voler-ho, he anat veient totes les evolucions de les xarxes socials en l’última dècada.
El meu projecte personal el vaig començar fa dos anys, el febrer de 2024, i tot ha anat molt de pressa. Sense esperar-ho, ha crescut increïblement.
- Quin és el contingut que consideres més representatiu o que millor defineix el teu projecte i per què?
Intento fer una aproximació històrica, però sempre amb aquesta part particular meva d’introduir-hi alguna anècdota d’arquitectura, d’urbanisme o de ciutat. Crec que està bé perquè així m’ho emporto al meu terreny. Moltes vegades són històries conegudes, però els dono el meu toc, perquè l’urbanisme i l’arquitectura estan sempre molt presents en el nostre dia a dia. Sembla que siguin coses llunyanes, però en la història, en la política i en la vida quotidiana sempre hi ha algun fil que ho lliga.
- Com decideixes els temes a tractar? Optes més per curiositats del dia a dia, per suggeriments d’usuaris o per descobertes inesperades?
Una mica de tot. Hi ha temes que em proposen i que faig, sempre que siguin interessants. Altres són d’actualitat: algun fet rellevant, un edifici que s’enderroca, una obra important…
La clau principal és que m’interessin a mi. A més, quan una cosa no t’interessa, és molt més difícil d’explicar.
- Sovint expliques curiositats sobre espais urbans i infraestructures: quin t’ha sorprès més?
Lligant-ho amb el tema del transport —que té molta tirada als vídeos— em va agradar molt fer-ne un amb Transports Metropolitans sobre com la línia original del Gran Metro, la primera, tenia una bifurcació.
Hi havia el ramal que anava cap a la Rambla i el que anava cap a Via Laietana, aquesta bifurcació era molt especial perquè es feia a dos nivells, de manera que les vies no es creuessin. Tot el sistema que es va fer sota el passeig de Gràcia per dividir les dues línies és fascinant.
Ja sabia que existia, però no en tenia el detall. Em van compartir moltes imatges històriques i crec que va ser molt interessant perquè explica tant la història del metro com la de l’urbanisme. Ara ha quedat totalment enterrat i només s’utilitza per a temes tècnics, però és una història que m’agrada molt.
- Com a arquitecte i veí de Barcelona, què és el que més t’atreu de la ciutat?
M’agrada molt aquesta idea de les múltiples ciutats dins d’una sola. Encara es nota l’herència dels petits pobles que es van annexionar després a Barcelona. És molt diferent si vas a Sarrià, a Sant Andreu o al Gòtic. Em sembla bonic que es mantinguin totes aquestes identitats compartides.
- Com et mous habitualment per la ciutat?
Si són distàncies curtes, caminant. Si són més llargues, amb transport públic o bicicleta.
- El tramvia ha tingut un paper clau en l’evolució de la ciutat. Com expliques la seva importància en la història urbana de Barcelona?
Crec que el tramvia, quan sorgeix, és una evolució lògica de les tartanes tirades per cavalls. Permet assolir més prestacions, anar més de pressa, i això facilita unir Barcelona amb municipis com Sant Andreu o Sants.
El tramvia explica molt bé la ciutat perquè apareix en paral·lel al seu creixement. A mesura que l’Eixample creixia, s’obrien noves línies. Després, quan el cotxe s’imposa globalment, el tramvia perd pes, i ara es recupera amb la revalorització del transport públic i l’ecologia. És bonic veure que el fil conductor del tramvia és el mateix que el de la ciutat.
- Creus que hi ha històries o detalls del tramvia i de la mobilitat urbana poc coneguts que mereixen sortir a la llum?
Sí. I estaria bé que sortissin a la llum, del tramvia i de tot el tema de mobilitat. Hi ha petits canvis —una estació que tanca, un transport nou que apareix— però, com que els fem servir de manera rutinària, no ens hi fixem. I darrere hi ha molta gent treballant, molta planificació, tècnica i tecnologia.
- A banda de les xarxes, també has publicat un llibre, La Barcelona impossible. Com ha estat passar de formats breus a plantejar-te un text més extens?
Als vídeos la feina és de reducció: has d’acotar molt. Al llibre és al revés. Hi ha la voluntat de donar el màxim context. En vídeo tens la imatge; en llibre no tant, i has d’explicar-ho tot amb més detall i amb molta atenció a la informació perquè el lector ho entengui. Tinc al cap algunes idees més. No sé si sortiran o si seran tan atractives com aquesta, però sempre tinc idees. Ja veurem què passa en el futur.
- Creus que el teu contingut ha ajudat a canviar la manera com alguns veïns miren la seva pròpia ciutat?
M’agradaria pensar que sí. Era una mica la meva voluntat: que la gent valorés la seva ciutat i la conegués millor. Explicar històries de barris o de llocs freqüentats ajuda a mirar-los diferent.
- Tens algun referent?
Barcelona té una llarga tradició de cronistes, com Lluís Permanyer, que explicaven històries de la ciutat. També Xavi Casinos, amb la seva columna a La Vanguardia. Els coneixia, sabia el que feien, però jo ho vaig començar molt inconscientment, sense plantejar-m’ho gaire. Després veus els punts de connexió i penses que, en realitat, el que faig s’hi assembla.
- Quina història t’agradaria explicar d’aquí a uns anys quan la ciutat hagi evolucionat?
Hi ha projectes innovadors sobre la taula. Per exemple, el tema del Liceu Mar, aquesta nova seu, o la transformació de les Tres Xemeneies, que suposarà la creació d’un nou barri. M’agradaria veure cap a on avança tot això i poder-ho explicar.
- Per acabar, tens algun pla de futur que ens puguis avançar?
Ara mateix no. Hi ha moltes coses obertes i moltes idees, però res concretat. M’haureu de seguir a les xarxes per veure cap a on evoluciona tot!
