Qui més qui menys s’ha deixat oblidat alguna vegada un objecte al transport públic. A vegades és un descuit innocent —un paraigua que queda penjat, una jaqueta que ens traiem perquè tenim calor— i d’altres és d’aquells oblits que ens fan accelerar el cor quan ja som a casa: la cartera, el mòbil, l’ordinador…
El que potser no és tan conegut és que, darrere de cada objecte perdut al TRAM, s’activa tot un circuit perquè torni a les mans de la persona que l’ha trobat a faltar. Un servei que, només el 2025, va gestionar 2.274 objectes localitzats a la xarxa del tramvia. Gairebé dos-cents al mes. Dit d’una altra manera: cada dia hi ha històries d’objectes que es perden… i que intenten tornar a casa.
Els més habituals són fàcils d’imaginar i, de fet, dibuixen el calendari millor, fins i tot, que una agenda. Quan arriben les pluges, els paraigües es converteixen en els reis absoluts dels objectes perduts. Quan canvia la temperatura, apareixen jaquetes i abrics que algú s’ha tret amb presses. I, durant tot l’any, hi ha un clàssic que no falla: targetes de tota mena, des de la T-mobilitat fins a targetes bancàries!
Petites grans anècdotes
I, entre tants oblits, les anècdotes s’hi acumulen. Un dia de Sant Jordi, per exemple, es va recuperar un ordinador portàtil a Trambesòs. Quan la propietària el va venir a buscar, ho va fer amb dues roses i una capsa de bombons com a mostra d’agraïment. No ha estat l’únic portàtil protagonista. Hi va haver una persona que va perdre el mateix ordinador dues vegades en només dos mesos al tramvia. I sí, cada vegada es va localitzar i es va poder retornar.
I casos que freguen el surrealisme quotidià: persones que perden el moneder, el recuperen al cap de pocs dies… i el tornen a perdre al tramvia de camí de tornada. Recuperacions amb bucle incorporat.
Entre els objectes més curiosos que han passat pel servei n’hi ha que costen d’imaginar: crosses, dentadures postisses o audiòfons. Objectes molt personals que, precisament per això, es custodien amb la màxima cura fins que tornen amb els seus propietaris. Sempre és millor no haver-ho de necessitar, però, si mai perds un objecte, sàpigues que el pots reclamar en aquest enllaç.
Un recorregut precís i controlat
El recorregut que fa qualsevol objecte perdut és meticulós. Habitualment el troba el conductor o un inspector, que ho comunica immediatament a l’Operador del Centre de Control perquè en faci el registre. Quan el servei finalitza, l’objecte es trasllada a les cotxeres, on l’equip d’Atenció a Clients el classifica, l’arxiva i el custodia fins que algú el reclama. Tot queda documentat perquè el retorn sigui àgil i segur.
Quan és possible, a més, TRAM facilita la recuperació enviant l’objecte per missatgeria de manera gratuïta. Això sí, quan es tracta d’elements amb dades personals —com mòbils, carteres amb DNI o targetes bancàries, entre altres— la recollida ha de ser presencial per verificar la identitat abans del lliurament.
Els agraïments arriben de moltes maneres. Un dels més singulars el va protagonitzar un viatger que havia perdut la bossa amb tota la documentació. Quan el va recuperar, va tornar expressament per portar un regal ben peculiar: una llavor que, segons ell, serveix per “cridar els diners”. No sabem si funciona, però el detall encara el conserven les persones del servei!
Una segona vida
No tots els objectes, però, aconsegueixen retrobar-se amb els seus propietaris. Quan passa el temps establert i ningú els reclama, TRAM els dona una segona vida amb impacte social. Els lliura a entitats d’inserció laboral com Engrunes i Solidança, que els rehabiliten i els tornen a posar en circulació. En el cas de les ulleres, se segueix un camí diferent: les no reclamades s’entreguen a la Fundació Ramon Martí i Bonet contra la Ceguera. Només el 2025 se’n van donar 35, convertint un oblit en una oportunitat perquè algú altre hi torni a veure millor.
Al final, el servei d’objectes perduts és molt més que un magatzem. És un espai ple d’històries petites: d’ensurts que es transformen en alleujament, de persones que tornen a casa més tranquil·les i d’equips que treballen cada dia perquè allò que es perd al tramvia no es perdi del tot.
Perquè, entre trajecte i trajecte, també hi viatja un compromís: el de fer tot el possible perquè cada objecte trobi el camí de tornada.
