Barcelona es prepara per exercir de Capital Mundial de l’Arquitectura el 2026, un reconeixement que situa la ciutat al centre del debat internacional, però que, sobretot, obre una oportunitat per fer més comprensible l’arquitectura a la ciutadania. En la newsletter InfoTRAM (inscriu-te aquí) del mes de gener, parlem amb Guillem Costa Calsamiglia, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), que analitza el significat d’aquesta capitalitat, reflexiona sobre el model urbà de Barcelona i reivindica el paper del projecte arquitectònic com a eina clau per afrontar els reptes socials, ambientals i de mobilitat que marcaran les ciutats del futur.
- Què representa per a Barcelona ser Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, tant a escala internacional com per a la ciutadania?
La Capital Mundial de l’Arquitectura és una oportunitat per situar Barcelona al centre del debat arquitectònic internacional i per apropar l’arquitectura a la ciutadania. A diferència del congrés de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), que és un esdeveniment estrictament professional, la capitalitat és tot un any d’activitats obertes, diverses i pensades per explicar què és l’arquitectura i quin impacte té en la vida quotidiana.
És un format relativament nou, fruit d’un acord entre la UIA i la UNESCO, i permet amplificar el debat arquitectònic més enllà de l’àmbit professional. A Barcelona s’ha apostat per un model obert i participatiu, amb múltiples agents implicats, que facilita que la ciutadania entengui millor com l’arquitectura i l’urbanisme condicionen la manera com vivim avui i com viurem en el futur.
- Creu que aquesta capitalitat pot fer repensar l’actual model urbà de Barcelona?
Barcelona ha estat històricament un laboratori d’arquitectura i urbanisme, amb figures de referència com Cerdà o Gaudí. La capitalitat reforça aquesta tradició i crea un marc idoni per reflexionar sobre el model de ciutat, especialment en un moment en què hi ha debats oberts sobre densitat, mobilitat, espai públic i sostenibilitat.
La capitalitat genera un espai de reflexió compartida entre professionals, institucions i ciutadania que pot ajudar a entendre millor els reptes urbans i a abordar-los amb més rigor.
- Quines són les principals línies de treball del COAC per als pròxims anys?
El Col·legi té un paper clau en la defensa de la professió i en la divulgació del valor de l’arquitectura. Una de les línies fonamentals és explicar millor a la societat què implica el projecte arquitectònic, quin és el seu valor afegit i per què és determinant per a la qualitat de vida col·lectiva.
Alhora, el COAC treballa per reforçar el paper dels arquitectes en els grans debats de futur —urbans, socials i ambientals— i per garantir que aquests debats estiguin fonamentats en coneixement professional i criteris tècnics sòlids.
- Com contribueix l’arquitectura a millorar la qualitat de vida a les ciutats?
L’arquitectura té un impacte directe i durador en la vida de les persones. Cada projecte condiciona com vivim, com ens movem i com ens relacionem durant dècades. Per això és tan important entendre que la feina essencial de l’arquitecte es fa abans que es construeixi res, en la fase de projecte.
Un bon projecte pot fer una ciutat més habitable, més funcional i més saludable. No és només una qüestió estètica, sinó de com es resolen aspectes com la llum, la ventilació, l’espai públic, la mobilitat o la relació amb l’entorn.
- Pot ajudar, per tant, a reduir desigualtats urbanes i a fer ciutats més inclusives?
Sí, perquè les decisions arquitectòniques i urbanístiques tenen conseqüències socials molt clares. L’accés a serveis, la qualitat de l’espai públic, la proximitat dels equipaments o la facilitat de desplaçament influeixen directament en les oportunitats de les persones.
Una ciutat ben projectada, amb densitat equilibrada i serveis accessibles, és més inclusiva i equitativa. L’arquitectura no resol sola les desigualtats, però pot contribuir decisivament a reduir-les o, si es fa malament, a accentuar-les.
- En el context actual de crisi climàtica i social, quins haurien de ser els principis irrenunciables de l’arquitectura contemporània?
Un principi fonamental és projectar tenint en compte el lloc i les condicions climàtiques. No és el mateix construir en un entorn mediterrani que en un context centreeuropeu, i durant anys això no sempre s’ha tingut prou en compte.
Cal tornar a una arquitectura conscient del consum energètic, que des del projecte redueixi la necessitat de recursos. L’arquitecte ha de ser conscient de l’impacte ambiental de les seves decisions i dissenyar edificis que siguin eficients i habitables sense dependre excessivament de tecnologia afegida.
- Barcelona és referent en urbanisme. Quins projectes arquitectònics destacaria com a emblema d’aquest any?
Barcelona té un patrimoni arquitectònic molt ric, tant històric com modern. Més enllà dels edificis més coneguts, hi ha obres de gran qualitat que sovint passen desapercebudes, però que són fonamentals per entendre l’evolució urbana de la ciutat.
La capitalitat és una bona ocasió per valorar aquest patrimoni i per donar a conèixer edificis que tenen una qualitat arquitectònica extraordinària.
- Quines ciutats destacaria avui com a referents urbanístics?
A banda de les grans capitals històriques, destacaria Friburg, a Alemanya, i Vitòria-Gasteiz. Són ciutats que han aconseguit un alt nivell ambiental i cívic gràcies a l’urbanisme, amb una gran consciència sobre l’eficiència energètica i la mobilitat.
A Friburg, per exemple, és molt poc habitual que la gent jove tingui cotxe. Hi ha una interiorització clara del que implica utilitzar-lo.
- La mobilitat és un element clau del disseny urbà. Com pot l’arquitectura contribuir a una mobilitat més sostenible i amable, en especial en ciutats com Barcelona?
La mobilitat condiciona profundament l’arquitectura i l’urbanisme. Barcelona és una ciutat densa, i això és un avantatge des del punt de vista de la sostenibilitat i la ciutat dels 15 minuts. El transport públic és eficient perquè dona servei a molta gent en recorreguts curts.
L’arquitectura pot contribuir a la mobilitat dissenyant espais que prioritzin el vianant, redueixin la dependència del vehicle privat i facilitin una convivència equilibrada entre els diferents usos de l’espai públic.
- Quina relació hauria d’existir entre el disseny urbà i el transport públic perquè la ciutadania el percebi com una opció natural i atractiva?
El disseny urbà ha de crear les condicions perquè el transport públic sigui una opció evident i còmoda. Això implica pensar bé les vies, els recorreguts i la relació entre espais de circulació i espais de vida, una idea que ja va formular Cerdà amb molta claredat.
- Des del punt de vista arquitectònic i urbanístic, com contribueix el tramvia a generar ciutat i espai públic?
El tramvia no és només un sistema de transport, sinó un element que pot transformar l’espai urbà. La seva implantació acostuma a anar acompanyada d’una millora de l’espai públic, d’una reducció del trànsit rodat i de més qualitat urbana.
Aquest tipus d’infraestructura pot revitalitzar barris, fer-los més accessibles i afavorir una ciutat més cohesionada i sostenible.
- En el recorregut del tramvia per la regió metropolitana passa per davant de molts edificis singulars. Quins en destacaria per la seva qualitat arquitectònica?
Jo destacaria la Casa Planells de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol; l’edifici de Mediapro, dels arquitectes Carlos Ferrater, Patrick Genard i Xavier Martí; la Mútua Metalúrgica de Seguros d’Oriol Bohigas; així com edificis dels anys cinquanta i seixanta vinculats a arquitectes com Giráldez, López Íñigo o Carvajal.
És un patrimoni que sovint no és prou conegut, però que explica molt bé l’evolució arquitectònica i urbana de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
