Durant la Guerra Civil Espanyola, la ciutat de Barcelona i la seva regió metropolitana es van convertir en escenaris d’una lluita constant per la supervivència. Entre les estratègies desplegades per protegir la població, els refugis antiaeris van jugar un paper crucial. Avui, aquests espais subterranis es presenten com a testimonis vius de la resistència i la resiliència d’una societat enmig del conflicte, convertint-se en punts d’interès que ofereixen una finestra directa a un passat convuls.
Durant els anys del conflicte bèl·lic, els bombardeigs i els atacs aeris van marcar la vida quotidiana a Barcelona i rodalia. En resposta a aquesta amenaça constant, es van construir una sèrie de refugis antiaeris que permetien a la ciutadania buscar protecció en moments d’extrema vulnerabilitat. Aquestes estructures, dissenyades amb la finalitat de salvaguardar vides, es convertiren en espais de convivència.
Si en vols saber més i descobrir quants n’hi va haver, pots consultar el web creat per l’Ajuntament de Barcelona fa uns anys, La ciutat dels refugis. És un plànol interactiu amb gairebé 1400 refugis documentats i construïts, en gran part, durant la Guerra Civil i que actualment o ja no existeixen, són d’accés privat (poden trobar-se integrats al soterrani dels edificis) o són públics i permeten visites.
Espais de memòria i reflexió
Com dèiem, alguns d’aquests refugis han estat restaurats i oberts al públic, oferint un recorregut que va més enllà de la simple visita turística. A la ciutat de Barcelona, alguns dels més destacats són el Refugi 307, al barri del Poble-sec de Barcelona, i el Refugi 232, un dels més grans i que es troba a la plaça del Diamant a Gràcia. Aquests espais permeten als visitants retrobar l’experiència de la vida quotidiana durant la guerra, observant de prop elements originals com lavabos, fonts i, fins i tot, infermeries improvisades.
Aquests dos refugis són només un exemple, ja que a tot Catalunya es comptabilitzen prop de dos milers d’aquests espais. Per posar-t’ho fàcil, te’n proposem tres als quals podeu arribar fàcilment des d’una parada de TRAM:
- Refugi 267, situat al subsol de la plaça de la Revolució de Setembre de 1868, a la Vila de Gràcia (Verdaguer, T4). De la construcció original en resta una mínima part, corresponent a un fragment de passadís, la infermeria i la farmaciola, per això s’han museïtzat aquests espais posant èmfasi en els aspectes relacionats amb la salut, la sanitat i la higiene en els refugis antiaeris de la ciutat.
- Refugi antiaeri de les Escoles, a Sant Just Desvern (Rambla de Sant Just, T3). Construït el 1938, aquest refugi té una extensió de 165 metres i una profunditat de 8 metres. Les visites inclouen una baixada a l’interior del refugi, l’explicació de murals i obres escultòriques, i una experiència 360º per descobrir la vida de 5 personatges diferents dins del refugi.
- Refugi antiaeri de la placeta Macià, a Sant Adrià del Besòs (Sant Joan Baptista, T5). El 2008 es va inaugurar la museïtzació del refugi, creat el 1937, que permet visitar cinc espais expositius: els agressors, la construcció del refugi, el conflicte, la vida quotidiana al refugi i els agredits. Una eina pedagògica de memòria.
Mantenir vius aquests refugis antiaeris és essencial. Ens recorden la importància de la solidaritat i la comunitat en moments d’adversitat, però també contribueix a mantenir viva la memòria d’aquest període històric. Són espais que conviden a la reflexió, la memòria i l’aprenentatge. La seva conservació ens recorda que la història no és només un relat escrit, sinó una experiència viscuda per generacions. Si els vols visitar, et recomanem contactar amb els respectius ajuntaments o oficines de turisme per obtenir informació actualitzada sobre horaris i disponibilitat de visites.
