D’on prové el nom de les parades?

La nomenclatura d’un carrer sol fer referència a personalitats, indrets o fets rellevants de la història. Actualment, és l’Ajuntament de cada municipi, tenint en compte els suggeriments de ciutadans i entitats, qui decideix aquest nom. Molts carrers però, tenen noms centenaris que ja provenen de l’edat mitjana (com passa a Ciutat Vella).

El nom de les estacions dels transports públics les decideix l’ATM després d’una Comissió de Nomenclatura amb representació de tots els operadors, la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona. Es procura trobar un nom amb coherència, identificatiu o que recuperi la història local de la zona. De vegades, l’origen d’aquesta nomenclatura és desconeguda fins i tot pels veïns que han viscut tota la vida a un mateix lloc. Per aquest motiu, és interessant recordar el curiós origen d’algunes parades, més enllà de noms coneguts, com Francesc Macià, Ernest Lluch o Palau Reial:

  • Montesa (T1, T2 i T3). La Montesa va ser una fàbrica de motocicletes, ubicada al carrer Verge de la Paloma (Esplugues de Llobregat). Durant els anys 60 (època del Seat 600), el sector de l’automoció va viure una etapa de creixement. És llavors quan Montesa va decidir obrir una segona fàbrica en aquest municipi, des d’on van produir un dels seus models més exitosos: Montesa Impala.
  • La Fontsanta (T2). Fa referència a la riera de la Fontsanta, que s’originava a Collserola fins a la canalització al Llobregat, passant per l’actual parc. Molt a prop, a l’alçada de l’actual carrer Marquès de Monistrol, se situava la Font de la Fontsanta, un espai d’esbarjo on les famílies sortien a passejar.
  • Walden (T3). Té el seu origen en el llibre Walden que Henry David Thoreau va escriure durant els seus anys de solitud al camp vivint “fora del sistema”, en un habitatge que ell mateix havia construït. Anys més tard, un altre escriptor, explicava a Walden 2 com és viure en comunitat. L’edifici Walden, és llavors, un homenatge a la vida en convivència.
  • Ca l’Aranyó (T4). Va ser una fàbrica dedicada a la manufactura del cotó (c. Tànger amb Llacuna), ubicada al Poblenou, un dels barris amb més història industrial. Una segona fàbrica que també dóna nom a una parada, en aquest cas de les línies T5 i T6, és l’antiga “Fàbrica de Farines Sant Jaume” (La Farinera) que va estar en actiu fins al 1991.
  • Gorg (T5). Fa al·lusió a les llacunes de Badalona considerades com els aiguamolls de ponent. Durant el segle XIX van ser dessecades per convertir-les en horts i anys més tard, en zona industrial.
  • La Mina (T6). Deu el nom a la mina d’aigua que abastia la font del berenador de Can Joanet, una zona rural on les famílies passaven els diumenges i dies festius.

Cada parada té al darrere una història pròpia, que ens recorda que l’evolució dels pobles i ciutats sol ser inevitable. Per sort, a través de la literatura, la fotografia i la memòria podem conèixer i rememorar els seus orígens.

Share

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *