Circuit botànic de roses al Parc Cervantes

El Parc de Cervantes és considerat com el museu de les roses, ja que té a prop d’uns 10.000 rosers de 2.000 espècies i varietats diferents. Fins i tot a la primavera i l’estiu s’arriba a les 150.000 roses obertes alhora, un espectacle floral que val la pena visitar.

Aquest parc va ser inaugurat l’any 1965 i tal com el seu nom suggereix, és un homenatge a l’escriptor Miguel de Cervantes. Està situat a la falda del cim de Sant Pere Màrtir, una zona verda que la fa ideal per a descansar després de fer una excursió per la bateria antiaèria situada al seu cim.

Les famílies poden passar el dia en els nombrosos espais: zones de pícnic; àrea de gespa i ombra per a descansar; espai de jocs infantil; taules de ping-pong per a practicar esport. També solen ser visitants habituals els aficionats al footing o el ciclisme, ja que té unes 9 hectàrees d’extensió!

Però segurament l’element que més encant té és el seu museu de roses a l’aire lliure, dividit en tres zones diferents: la gran pèrgola, el roserar (que ocupa 4 hectàrees d’extensió) i el jardí dels perfums.

La gran pèrgola i les petites arcades semicirculars del seu voltant es troben a l’entrada superior del parc, situada a la ronda de Dalt. Passejar pel seu interior és com endinsar-se en un parany idíl·lic, gràcies a les 233 varietats de rosers enfiladissos i a la magnífica vista d’ocell sobre la ciutat. A l’extrem oposat, en l’entrada de l’Avinguda Diagonal (parada de TRAM Zona Universitària – línies T1, T2 i T3) el jardí dels perfums dóna la benvinguda al visitant, un espai amb 235 varietats de roses i plantes aromàtiques com les gramínies o vivaces que desprenen una agradable flaire que l’acompanyarà durant tota l’estada.

Al llarg de tot el parc es troba el roserar, format per un circuit botànic de roses agrupades per a fer més fàcil la visita. Seguint les indicacions trobarem espècies silvestres classificades segons el seu continent de procedència i el seu país d’origen, rosers antics que ja es cultivaven en època egípcia, grega i romana, i rosers moderns que curiosament obtenen el seu nom científic per la persona que els va crear.

Un dels exemplars més interessants és la rosa mudable a la qual Federico García Lorca li ha dedicat un poema, es tracta d’una rosa que canvia de color a mesura que avança la seva floració: de tons crema i grocs passa al taronja o rosa fins a arribar a tons vermellosos. L’arbust en floració pot convertir-se en tot un espectacle visual de diferents colors. Us animem a trobar aquesta rosa (us donem una pista: és del tipus antic) tan especial!

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *